15 anys de... Bajo el Signo de Capricornio al Pollegó Oest.

 A l'oest del Pollegó Oest i a la dreta de l'arrogant Roca de Ponent, hi ha tot un regitzell de plaques banyades de replans herbosos que, sense ser especialment atraïents, són recorregudes per diverses via (com aquesta o aquesta altra). Avui fa 15 anys, vam fer la més propera a l'esmentada roca: la Bajo el Signo de Capricornio.

Des del camí del Torrent del Pont ja es veu el que un es trobarà i, certament, només guardo un bon record de la columna del darrer llarg. La resta és l'excusa per arribar-hi. Tobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i penseu que hi toca l'ombra una estona al matí... poca durant l'estiu i massa durant l'hivern.

La Insubmissió al Serrat dels Monjos.

Dia rúfol que no acompanyava per fer grans floritures. I jo, avui també tenia el dia rúfol, d'aquells on no trobaria arbres al bosc (Mare de Déu, senyor... quina espesor!!), sort que hem escollit una via fàcil per sortir del pas: la Insubmissió al Serrat dels Monjos amb aquell rovell autèntic dels traçats clàssics.

Vieta prou bonica tenin en compte que NO hem fet la canal de sortida original, i ens hem escapat mitjançant el (ja) popular rapel. Poc a destacar en general, trobareu informació extensa per la xarxa. Com a molt dir, que valdria la pena començar a pensar en reforçar les reunions amb quelcom més modern per evitar ensurts.

Semiequipada amb assegurances justes, cal dur friends fins C2, Aliens i algun tascó petit per reforçar les citades reunions. Roca bona en general i menys el rostoll del L2. Existeixen tres possibles sortides al cim: l'original per la canal, per la Psicoanàlisis pel diedre o per la Planetes Transparents a l'altra banda de la canal. Totes tres ben rostolleres.

Apa! Fins aviat i inici comú amb El Último Sueño, nom escrit damunt un pedestal.

15 anys de... la Días de Furia a la Roca Gris.

Bons records guardo de la Días de Furia a la Roca Gris repetida avui fa 15 anys. I dic això perque jo, que sempre he estat un escalador mediocre, encadenar un 7a montserratí podia haver estat tota una proesa a no ser per un repòs absolutament necessari que vaig haver de fer... tot i així, bons records.

La via també la recordo ben xapada i només calia prestar atenció a una llastra sospitosa a la sortida del desplom del L4, de la resta, roca super bona i continuitat assegurada. Inici comú amb l'Stress.

Apa! Fins aviat i si us queden forces, combineu-la amb altres del sector.

15 anys de... la Tuaregs a la Palleta.

La Tuaregs a la Palleta s'ha convertit, per mèrits pròpis, en una clàssica montserratina del vessant sud. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys.

Bona via, com totes les de la Palleta, amb informació extensa per la xarxa. Jo en tinc un molt bon record, potser l'hauria de tornar a repetir.

Apa! Fins aviat i... per cert, precaució en voler empalmar rapels que us podeu quedar pillats a dos metres de terra.

15 anys de... l'Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba.

Igual m'equivoco, però la Miranda de Can Jorba va ser dels primers llocs on el terme 'love climb' va començar a sonar amb força, i moltíssimes eren les cordades que anaven a fer l'Escabroni Escapullini i les seves plaents veïnes. Jo vaig fer-ho avui farà 15 anys, mentre uns feien esportiva, altres feiem 'big wall' (jeje!!).

De la vieta recordo que darrera nostre pujava un munt de gent que s'apilotonava com podia a les reunions (sort que nosaltres ens escapàvem cap amunt quan arribaven) i recordo que el darrer llarg era prou bonic. De la resta, res de res.

Apa! Fins aviat i... suposo que ara ja ha passat una mica de moda però, per si de cas, porteu pla B.

L'Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos.

Poques vies, que valguin la pena, em queden per fer al Serrat dels Monjos a Montserrat. Avui, després d'uns anyets de no anar-hi, hem repetit l'Alta Fidelitat: una vieta molt freqüentada fa anys i que potser ja ha passat de moda.

A mi, certament, m'ha semblat ben boniqueta i agradable d'escalar. Ben trobada i ben resolta entre el caos de diedres, fisures, esperons, replans i matolls que té la paret. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Lògica i fàcil de trobar amb les assegurances fixes existents. Feta tota en lliure sense problemes.

Està assegurada en els trams difícils però cal dur els friends fins C3, Aliens i alguna baga. Reunions de dos espits que més o menys es poden reforçar. Roca molt bona en general amb alguns curts trams a vigilar, sobretot del L4, i alguna que altra llastra també a vigilar, sobretot del L1 (la bavaresa d'entrada, jeje!!).

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

15 anys de... la Trempant t'empaito a la Palleta.

Després del mastegot amb la mà oberta que m'en vaig endur en la meva primera visita a la Roca de la Palleta a Montserrat, en aquesta segona ja va ser una altra cosa. Tot i fer la Trempant t'empaito de segon, vaig fer-la en lliure amb una bona inflada de braços en el L1.

Molt bona via (com totes les del lloc) feta avui fa 15 anys. No confondre amb les seves veïnes ja que totes s'assemblen (la placa inicial de la Pere Segura us pot servir de referència).

Apa! Fins aviat i potser tocaria tornar-la a repetir, no?

15 anys de... l'Enxaneta al Pollegó Oest.

Feia poc que havien obert l'Enxaneta al Pollegó Oest de Montserrat i el company frisava per anar-hi, així que avui farà 15 anys vam fer la nostra repetició. Recordo poquetes coses de la via però en global va ser una molt bona jornada.

Recordo especialment el L1 que en fred i amb la roca no massa bona va costar-me horrors (més que no pas el 6c). També recordo que a la part alta anava esquivant l'aresta, propiament dita, per les boniques plaques de la dreta i evitant així la clàssica Aresta Ribas.

Apa! Fins aviat i no sé si actualment es repeteix molt...

15 anys de... la Perros Callejeros a l'Agulla Jordi Solé i Massip.

El vessant oest de l'Agulla Jordi Solé i Massip és un dels millors murs de Montserrat. I com totes les seves veïnes, la Perros Callejeros, és una molt bonica via equipada on lluitar per fer-la en lliure us posarà la cirereta del pastís.

Jo vaig repetir-la avui farà 15 anys, quan encara no hi havia regulacions i es podia gaudir de l'ombra (i la fresca) primaveral.

Apa! Fins aviat i ...si queden braços, pot combinar-se amb qualsevol d'aquestes: 1, 2 i 3.

15 anys de... la Barrio Sésamo a l'Agulla de l'Aritjol

La ressenya de la Barrio Sésamo a l'Agulla de l'Aritjol de Montserrat tenia una pinta irressistible i avui fa 15 anys ens vam ajuntar dues cordades per anar-la a fer. Nosaltres vam fer aquesta i els companys la del costat (sensiblement més difícil).

Recordo que ens va fer un dia lleig i gris, d'aquells desagradables per escalar pel poc tacte als dits. Sort de la roca (ben bona en general) i de les xapes (tot i que espaïades). Trobareu informació abundant per la xarxa.

Apa! Fins aviat i us deixo la meva proposta de ressenya.

15 anys de... la DracGos i Los Morancos a l'Agulla de Can Jorba.

L'Agulla de Can Jorba, durant molt de temps, la vaig tenir perduda en aquell mapa mental que tothom té de la muntanya de Montserrat i, una via, la Drac Gos, la més clàssica i repetida del lloc, quedava sempre al final de l'infinita llista de les vies pendents.

Avui fa 15 anys, vam posar-hi solució i per aprofitar la jornada la vàrem combinar amb la també bonica però més fàcil Los Morancos. Recordo que vam fer l'aproximació pujant per la canal del Joc de l'Oca agafant ja una bona enrampada de braços i fent l'escalfament pel que després trobariem al L1 i L2 de la Drac Gos.

Apa! Fins aviat i... només recordar que actualment la canal només pot fer-se sentit descendent.

15 anys de... la Caida Libre a la Roca Gris.

Com ja m'ha passat en altres ocasions, parlo de vies que actualment estan en periode de regulació i no poden repetir-se com és el cas de la Caida Libre a la Roca Gris, feta avui farà 15 anys (quedi clar d'entrada per evitar mals entesos). Aquesta via sempre m'he l'havia mirat amb respecte donada l'envergadura dels oberturistes i, certament, he de felicitar al company que va tirar de primer perque jo no em vaig pas atrevir.

Tinc el record d'una via molt bona, exigent i ben obligada. També recordo que ens va fer un dia molt lleig i, el fred encara ens fa fer apretar més del compte. Un viot sense cap mena de dubte, m'atreveixo a dir que està entre el top 5 de Montserrat sud.

Apa! Fins aviat i resta pendent la de l'esquerra... ...no sé jo si estic encara per aquestes emocions.

La Ventafocs a la Roca de Ponent.

Des de poc abans de la pandèmia que no anava per la zona dels Pollegons de Montserrat. Avui, amb aquest molest dia de vent, una de la llista que un bon amic m'ha fet recuperar de l'oblit: la Ventafocs a la Roca de Ponent, una molt bonica via i ja clàssica amb cert prestigi de la zona.

La via la podem dividir en dues definides meitats. La inferior per plaques fines gairebé equipades i, la superior per una arrogant, atlètica i gairebé desequipada fisura. Tota ella, dreta com una mala cosa i on el famós 'off witch' del L4 és el que menys m'ha costat. Per mi, el L3 és on es talla el bacallà.

Cal dur un bon joc d'Aliens i els friends fins el C4 (repetir al gust). Roca molt bona menys el final del L3. Les assegurances són espits amb xapa de buril (no estaria de més començar a pensar en una semirestauració en els punts clau i especialment la reunió cimera que només n'hi ha dos). Recomanable fer l'R2 i l'Rcim a la veïna Tierra i Libertad.

Apa! Fins aviat i per cert, l'aproximació en aquesta paret està reventada tant per un costat com per l'altre ...i no crec que sigui per culpa dels escaladors...

15 anys de... la Mil.lenium al Serrat dels Monjos.

El Serrat dels Monjos a Montserrat és una caòtica paret reservada pels mesos més freds, i amb aquesta premissa, avui fa 15 anys vam repetir la Mil.lenium. Vieta que sense ser molt bona, prou ens guarda trams ben interessants.

Interessants com la bona columna del L6, ben vertical i mantinguda. De la resta, no recordo massa cosa i els flaixos que em venen a la memòria no sé si son d'aquesta via o d'alguna altra. Trobareu informació extensa per la xarxa, així que no cal que digui res més.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

15 anys de... la Via del Bosconero a La Proa.

Una via que sempre m'havia atret i no sé ben bé perquè, és la Via del Bosconero a La Proa. Vam repetir-la fent un xic de trampes i és que la combinació d'assegurances justes i no massa bones amb el grau difícil no convida a apretar al màxim.

Escalada difícil, tècnica i bastant bastant tensa en tot el recorregut (menys el L1) amb un flanqueig al final on no es pot fallar i sense dubte és lo més compromés de la via. No recordo si vam col.locar molts flotants però sí recordo que em duiem.

Apa! Fins aviat i també vam repetir l'Esperó del Vent per aprofitar la jornada.

15 anys de... la Desig de Sol al Faraó

L'agulla del Faraó és de les zones de Montserrat que tinc menys visitades i avui fa 15 anys vaig anar-hi per fer una via que semblava prou interessant: la Desig de Sol i, certament en guardo un escàs però bon record.

Recordo el contundent desplom (o sostre més aviat) del L3 amb un parell de passos del tot horitzontals on els estreps són del tot recomanables i, també recordo el fantàstic mur del L4 amb un inici prou difícil però que anava suavitzant mica en mica. Informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i bonica excursioneta per arribar-hi... cada vegada una mica més llarga.

Petit Nil i Petit Guifré al Serrat del Muntaner.

Diumenge d'escalada plaent i sense complicacions a Montserrat ja que una de les companyes estava en recuperació (molts ànims) i jo amb un costipat de cal ample (que encara dura). Així que hem anat al Serrat del Muntaner a fer la bonica integral Petit Nil i Petit Guifré.

Doncs... sincerament, poc a comentar de les dues vies: boniquetes, ben assegurades (Aliens i C1 pel L1 de la primera), roca bona, reunions còmodes i llurs descensos en rapel. Ae on s'hi veu color en lliure en gairebé tots els passos (difícil, això sí).

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya.

Trio de vies a la Plantació.

Val la pena aprofitar la pujada fins a la zona de la Plantació a Montserrat per fer tantes vies com el dia (o les forces) o permeti i justament això és el que hem fet avui. Primer hem fet la Conxita García Pérez a la Roca de St. Cugat, després la Sant Joan a l'Agulla Jaume Mata i finalment l'Arts Eròtics a la Mamella.

Les tres vies són molt bones i amb trams prou verticals. La primera la més ben assegurada i la darrera la més justa i on caldrà dur alguns flotants per si de cas (Aliens, C1 i C4). De la primera a la segona només cal fer un rapel per conectar-les i, per arribar a la tercera s'ha de caminar cinc minutets de res.

Dur vuit cintes (alguna llarga) +R. i els flotants comentats només per l'Arts Eròtics. Roca molt bona en general i descensos en rapel de llurs agulles. Amb el tros que s'ha de pujar per la canal dels Llorers i les grimpades que s'han de fer, potser seria millor fer l'aproximació des de Gorros.

Apa! Fins aviat i ...els culpables de l'esdeveniment.

15 anys de... el Último Sueño al Serrat dels Monjos.

La vigilia de Nadal de fa 15 anys vam anar a escalar El Último Sueño al Serrat dels Monjos de Montserrat. Certament, no en tinc cap record d'aquesta via i ni tant sols mirant les fotografies. Ben mirat, deu ser de les poques vies que no en recordo res de res.

Segons les anotacions de la llibreta, té una puntuació baixa, senyal que no devia ser gaire xula. Per més informació busqueu per la xarxa, per part meva aquí queda el post.

Apa! Fins aviat i vam sortir per Planetes Transparents... aquesta encara em falta fer-la integrament.

In A Gadda Da Vida i Didgeridoo a la Paret del Pont.

Dia de vent on no teníem gens clar on anar. Finalment hem decidir provar sort a la Paret del Pont de Montserrat i més o menys ho hem salvat, alguna ràfega se'ns en cuidava endur però hem pogut fer els objectius del dia: la In A Gadda Da Vida i la Didgeridoo fetes ja en una altra ocasió (Nov-08).

Vietes boniques amb llurs L1 fàcils, L2 amb inicis més difícils i la cirereta del pastís el L3: comú en les dues vies i del tot atlètic amb remades prou llargues.

Dur només cintes amb alguna de llarga (7 + R.). Roca molt bona i descens en rapel. Ombra durant el matí.

Apa! Fins aviat i... ho hem salvat i això que avui és divendres tretze, jeje!!!