Al Coll Roig de Montgrony ja hi comença haver un bon pupurri de vies. Cal organitzar una atenta recerca per la xarxa per saber que és cada cosa. Jo, avui, m'he decidit a fer tres vies a la proa central del que és veu a la imatge. primer, el Ball de la Filomena, després l'Oest de la Filomena i per acabar El Forat de les Bruixes.
En arribar a Montgrony aquest matí, una tempesta entremaliada ha deixat la roca ben molla. Per uns moments he pensat que hauria de canviar de plans però les canaleres de la via Alicorn s'han eixugat ràpid i això m'ha permès continuar amb el pla inicial. Després, una alineació ben curiosa d'astres fruit de la tempesta, m'ha permès enrolar-me amb una cordada de veterans (gràcies per la generositat Josep i Pere) per repetir l'última via del lloc: el Diedre Joan Colet.
La clàssica Alicorn és super bonica i curiosa: les profundes canaleres inferiors van tornant-se amb l'alçada en ondulacions de la roca. Una mostra perfecta de l'erosió de la pluja.
El Diedre Joan Colet també ben bonic, és una mostra de la feinada que comporta netejar una via perque quedi ben plaent. Wow!!! Jo, sóc incapaç de deixar les meves vies amb aquesta pulcritud, jeje!!
Després de les emocions fortes de dilluns, avui tocava escalada 'plaisier', i quin millor lloc que Coll Roig a Montgrony. Jo pensava que estaria sol com un mussol però per sorpresa meva el lloc estava a petar: fins a set cordades he contat... increïble.
Per uns moments he pensat en canviar de lloc però finalment m'he senyit al pla inicial: la Només hi ha que funcionaris i jubilats primer i, després la Dersu Uzala. Escalada agraïda, disfrutona, ben assegurada, amb roca bona i sense patir poc ni molt. Amb una desena de cintes+R. fareu de sobres.
Apa! Fins aviat i continuo quedant-me flipat amb la desmesura d'assegurances del lloc... amb el que jo treuria, n'obriria quatre més, jejeje!!
