Entrada destacada

dimarts, 28 de febrer del 2023

15 anys de... la Via de Traspàs a la Paret de l'Embut.

L'any 2008 era any de traspàs, i em va fer gràcia anar obrir una via un 29 de Febrer (suposo que poques vies trobareu obertes un 29 de Febrer). Vaig decantar-me per anar a la Paret de l'Embut de Vilamala ja que l'aventura que vaig tenir per arribar a peu de paret, en la repetició de la Pellofes Radioactives, prou mereixia instalar-hi una linia de rapels. Per localitzar la primera intal.lació heu de visualitzar aquesta fita.


Pel que fa a la via, és una escalada de grau baix però bastant exposada i on cal obrir bé els ulls per avistar les poques xapes que hi ha (potser alguns Aliens us poden anar bé però no hi compteu massa). Roca bona en general i rapels mooooooooooooolt justos a 30m, moltíssima precaució.


Apa! Fins aviat i també us servirà d'accés per la seva veïna.


diumenge, 26 de febrer del 2023

Nova via. Sons d'Ultratomba al Contrafort de la Roca Alta.

Per aquests móns de déu hi ha moltes vies inacabades i la bona vista del company n'ha detectat una al Contrafort de la Roca Alta a Vilanova de Meià. La lògica és tant absoluta que costa de creure que l'hagin deixat a mitges però les expancions trobades a la part inferior i la seva absència a la part superior així sembla indicar-ho. Nosaltres l'hem batejat com a Sons d'Ultratomba, i si en teniu més informació serà d'agraïr.


Com dic, la via és d'una lògica absoluta anant a buscar una espectacular fisura (offwitch) i acabant per una increïble xemeneia. Tot, dominat per un inmens sostre en forma de banya que sobresurt de la paret desafiant la gravetat d'una manera pertorbadora. Bonica via on el peatge a pagar són les crostes del L1 i els blocs precàris a l'inici del L3.


La part inferior, que ja estava oberta, està semiequipada amb material antic i la superior desequipada (nosaltres només hem afegit l'R2 i dos ponts de roca en blocs empotrats). Cal dur algun tascó petit, Aliens i friends fins C4, recomanable dur el C6 per l'offwitch (nosaltres duiem el C5 i ens ha faltat talla). Roca variable, bona en general, precaució amb les crostes i blocs comentats.



Apa! Fins aviat i suposo que el company ja us explicarà les seves sensacions en el seu blog.



15 anys de... Dóna'n una Mica a la Paret de Riu Lacó.

És fustrant haver-se de quedar a casa quan plou i la Dóna'n una Mica a la Paret de Riu Lacó, acabada avui fa 15 anys, tenia la intenció de poder-se repetir en dies de pluja o en dies de temps insegur. Certament, tot i tenir molt Ae, van sortir més trams en lliure del que m'esperava i apretant una mica més del que vam fer en una repetició unes dies després (Març-08), molts A0's poden sortir en lliure.


Bonica via bastant semiequipada amb molt ambient a dalt. La roca és força bona a la part inferior i molt bona i compacta a la superior. Ideal pels dies insegurs o de pluja, de fet, molt trams van ser oberts en dies així. Si s'ha d'abandonar, convé fer guiatge de cordes fins l'R3 i, d'aquí ja al terra.


Apa! Fins aviat i poques vies meves tenen tanta xapa... jeje!!!


divendres, 24 de febrer del 2023

15 anys de... l'Estrella Polar al Montgròs.

El Montgròs de Montserrat sempre ha estat una paret que m'ha fascinat. Avui fa 15 anys vaig fer-hi la meva segona via, la clàssica Estrella Polar, una molt bona via amb els seu puntet picant. De la via recordo diversos passatges: el fàcil i exposat L1, el bonic i exigent L2 i el desplom del L4 que, sense ser complicat, prou et treia de la zona de confort. 


Em penso que la via a patit (com moltes altres) el problema d'afegir assegurances i la seva posterior destrucció... no sé... crec que ja ho he dit en altres ocasions: un despropòsit tant per uns com pels altres i on la única perjudicada és la roca (potser ens ho hauriem de rumiar dues vegades abans d'escometre qualsevol de les dues accions).


Apa! Fins aviat i informació suficient per la xarxa... tot i així, sigueu previsors amb cert material de fortuna.


dimarts, 21 de febrer del 2023

Alpinisme de Secà al Sòcol del Montroig.

Setmana de carnaval però que amb aquests dies tant bons que fa no podem deixar escapar l'oportunitat de fer una escaladeta abans de l'anunciat canvi de temps i, abans de la traca final carnavalera de demà. Dia magnífic al Sòcol del Montroig tot repetint l'Alpinisme de Secà.


Bonica via de diedres i fisures mínimament assegurada on els flotants treballaran constantment. Llàstima de les dues feixes que li trenquen la continuitat. Roca molt bona en general. Dur friends fins C4, Aliens i alguna baga o cordino, a més a més, dur tascons o repetir els friends fins el C1 (el que preferiu).


Apa! Fins aviat i per cert, ...el niu de voltors del L5 NO està habitat.




dissabte, 18 de febrer del 2023

15 anys de... la Cresta del Vall-Llonga a les Roques de Vall-Llonga.

Abans de la construcció de l'embassament de la Llosa del Cavall i de la nova carretera que porta a St. Llorenç de Morunys, les gorges del Cardener eren un territori deixat de la mà de Déu. Fer una excursió a l'altiu pont de Vall-Llonga era endinsar-se un terreny abrupte i salvatge. Una autèntica pena haver perdut indrets com aquests. 

Però per altra banda, aquesta humanització de l'entorn, ha permès descobrir les crestes que amagava aquest territori. Avui fa 15 anys, vaig repetir la Cresta de Vall-Llonga, oberta un any abans. Vieta fàcil i curiosa sense cap interès en especial.


Apa! Fins aviat i aproximació i descens creuant el pont de la imatge... feu-vos visibles i precaució.


divendres, 17 de febrer del 2023

15 anys de... l'Esperó NAN a Busa.

La llarga cinglera sud de Busa acaba, en la seva part oriental, en un esmolat esperó que demanava (a crits) ser obert. Durant l'hivern del 2008 aquests crits van derivar en obsessió fins que avui fa 15 anys va pendre forma l'Esperó NAN.


Vieta curta però molt estètica que un parell de mesos més tard vaig repetir per alliberar-la (Abr-08). Tres llargs ben diferents l'un de l'altre: el L1 amb un sostre ben explosiu només començar, L2 de continuitat i L3 ben aeri. L'R2 era un preciós balconet amb unes vistes brutals, actualment ocupat per un niu de voltors que l'ha deixat ple de cagarades (...que hi farem). Aquí teniu la ressenya original que vaig fer en el seu dia.


Apa! Fins aviat i via dedicada als meus nevots, quan encara no era pare i, certament, algun dia us hauré de penjar les dedicades als meus fills, ara que ja en sóc... jejeje!


divendres, 10 de febrer del 2023

Un tresor a la Serra de Guara.

Molta gent diu que la Serra de Guara té tresors amagats i, certament, ho corroboro. Feia temps que per la xarxa veia ressenyes de la Peña Predicadera i la curiositat m'ha fet anar en aquest bonic i altiu paratge a la falda de l'imponent Tozal de Guara, ben blanquet aquests dies.

He aprofitat el temps del que disposava per fer un bon reguitzell de vies a la part (diguem) central d'aquesta caòtica paret amb formes realment sorprenents. La Psikoterápia, la (clàssica) Jabalí Errante, la Ladybug , la Furtivos de la Roca i, finalment, la Felisín amb companyia d'una cordada de maños que m'han acollit generosament (moltíssimes gràcies).


Pel que fa a les vies, totes elles estan perfectament equipades (amb 'parabolacos' del 12) i totes les reunions amb anelles per rapelar. Roca super bona (impossible tirar una pedra) i, realment, poc més a dir. Ah! només vigilar en trobar i seguir l'itinerari escollit: hi ha un bon pupurri de xapes.


Apa! Fins aviat i ...vies i lloc per disfrutar de debò.

15 anys de... la Sol de Mitjanit a la Serra de les Canals.

La Sol de Mitjanit a la Serra de les Canals d'Oliana va fer reneixer aquesta vistosa paret després de molts anys sense obertures. Ara fa 15 anys vaig fer una de les primeres repeticions d'aquesta via i encara la vam trobar molt tendra (suposo que per això no la vaig disfrutar).


Recordo especialment el bombardeig de pedres, a l'hora de rapelar, quan les cordes s'arrossegaven per les rampes de la part inferior. Certament, van ser moments d'angoixa. Suposo que amb els anys i les repeticions, tot el que havia de caure ja ha caigut i, avui dia estarà molt millor. Trobareu informació extensa per la xarxa.


Apa! Fins aviat i tot i així, la roca és la que és... no espereu miracles.


dimecres, 8 de febrer del 2023

Esperó Tiquismiquis a la Paret de l'Ànima.

Després de la minça plugeta d'ahir, sortim del cau (de casa) per disfrutar d'una assoleïada matinal a la Paret de l'Ànima de Coll de Nargo tot fent l'Esperó Tiquismiquis (l'oposat de l'Esperó Ploramiques).

Curta i bonica via, equipada en la justa mesura per no passar angúnies. L1 vertical amb passos llargs i L2 amb una placa mirall que jo he superat per l'esquerra, ja que pel mig no hi he vist res de canto pels peus.

Apa! Fins aviat i roca bona i descens en rapel.



divendres, 3 de febrer del 2023

La Pixel Pirata a les Roques del Pelat.

Avui (també) bany de sol a Vilanova de Meià. Mentre estava a l'R1 de la Pixel Pirata a les Roques del Pelat, pensava com ha canviat tota la vall ara que NO està de moda: pocs escaladors, poc trànsit i una tranquilitat fantàstica. Com fantàstica ha estat la via.


Fantàstica, piquent, obligada i amb un grau baix que amaga un L1 exigent amb tres panxes ben atlètiques que cal saber negociar, un L2 sinuós en que serà fonamental una bona gestió de cordes (possibilitat de montar una reunió en el replà d'abans del diedre diagonal) i un L3 més fàcil però difícil d'assegurar i que convé allargar fins el mateix cim.


Poc equipada en general, cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i algunes bagues (els claus que demana la ressenya original NO fan falta). Roca bona en general tot i algun tram de crostes, especialment en el L1.


Apa! Fins aviat i descens per la ferrata... precaució.


dijous, 2 de febrer del 2023

L'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda.

Avui ha passat una cosa extraodinària. Alguna cosa està canviant: diga-li pandèmia, diga-li inflació, diga-li tripartit, etç etç. Però avui, al monestir de Montserrat (o abadia, fot-li com vulguis) si respirava tranquilitat, gairebé gairebé solitud. Increïble!!! Després, al Puntal de l'Albarda ja és més normal... però al "monas"... per flipar.


Hem anat a repetir la clàssica Aresta Ribas en un dia espatarrantment bo. Molt bona via amb els llargs imparells ben assegurats i els llargs parell més justos. He sucumbit en dos passos d'A0 a la panxeta del L1 (personalment crec que bastant més de 6b), la resta de llarg, i de llargs, amb escalada fina on vas veien algun vestigi de "clavaderos" que ara s'aprofiten amb els Aliens (o tricams).


Via restaurada on cal dur un bon grapat de cintes pel L1 (unes 18), Aliens o Tricams, friends fins C2 i algun cordino per merlets. Roca molt bona (pressa petita en general) i algun tram comú o molt proper a la via veïna. 


Apa! Fins aviat i descens entretingudet: primer fer un curt rapel per després crestejar uns 40m (III+) fins assolir el cim del Contrapuntal... i ja carenajant sense problemes.