Veien per on puja la via ja veus que gaire maca no serà, però tenia l'esperança que anés enllaçant columnes compactes de bona roca. Res més lluny de la realitat. Via lletja amb ganes on només un llarg se salva, la resta és una navegació aventurera entre repises, terra, herba, pedres soltes i algun que altre muret per animar-te a seguir.
L'inici és uns 60 o 70 metres a l'esquerra de l'Aresta Ribes (espit vissible) on al final acabarem conectant. No estic segur d'haver seguit l'itinerari tal com cal però he anat pel més evident un cop estat ficat en el percal (agafeu-vos la ressenya com orientativa). Roca mediocre en general amb abundants romanins i sabines per tot arreu (sobretot la part central). Poc equipada i només en els dos primers llargs, a la resta NO hi ha res de res.
Apa! Fins aviat i ...si us ratlleu de tanta brutor us podem escapar a l'R3.
1 comentari:
Hola. Ahir vaig anar a ferla. A partir de la teva ressenya... Desde la tercera tirada inclosa, vau fer una variant, que no the res a veure amb la original. Recomanaria portar tricams per anar mes tranquil. La original va tota ella uns 30 metres mes a l'esquerra, enllaçant les dues plaques que et deixan a la fisura de surtida i ultims 30 metres fins al cim.Bon Nadal
Publica un comentari a l'entrada