La intenció era fer dues vies al vessant est del Pollegó Est de Montserrat, però una ventada gèlida ens ha portat els núvols per tapar el sol que tant bé ens havia anat fins llavors per escalfar la roca de la Son de la Llarga. Una autèntica pena per que l'estoneta d'aproximació no amortitza l'escalada.
I això que la via és molt xula però és fa curta i amb els dos llargs de gairebé seixanta metres que hem fet, encara s'ens n'ha fet més. Val a dir que la tirada difícil (la segona) m'ha fotut un clatellot considerable, i és que no es pot infravalorar cap via. La resta, per això, molt més benèvol.
Està gairebé equipada, però algun friend va bé i queden molt bé. La roca molt bona tret d'alguna pedra anecdòtica i descens en rapel (també dos de llargs) i res més per dir-vos.
Apa! Fins aviat i després de les mores, venen les cireres d'arboç ...mmmmmmhhhh!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada