Doncs mentre escalava el V+ (fàcil) del L2, han aparegut un parell de cabres allà a tocar, a un parell de metres, amb el susto que m'han fotut i el bot que han cardat elles, s'han espantat i han tirat avall a sac, seguint les cordes i fletxades cap a la companya que m'assegurava. Al veure la trajectoria que agafaven he tingut que cridar el que sembla impossible que un escalador pugui cridar: -Compte!!! que baixen les cabres!!!!!-. Així que tots dos ens hem quedat amb cara de tontos i la companya amb una pedrada de regal al casc. Increïble per on han baixat!! Mai deixaran de sorpendrem aquestes bèsties!!
De la via poc a comentar: equipadeta, fàcil i ràpida. Assegurances alegres en els trams més fàcil i descens en rapel i aquí volia anar jo.
El tercer rapel (R2 al terra) el més llarg de tots (60m) és una intalació de cadena i mosquetó soldat. Per que la corda no quedes tant degollada vaig deixar-hi un maillon a la xapa de la dreta, així quedaven les tres instal.lacions igual i més segur al baixar de dos punts diferents. Però avui el maillon ja NO hi era, alguna ment privilegiada a pensat que no feia falta... perfecte, en sembla perfecte.
Apa! Fins aviat i ...ja veig que no és pot ser generós.
4 comentaris:
Segur que els que s'han emportat el "maillon", portaven material d'ultima generació... però no li van fer lleig a un "botín de guerra", per modest que sigui. Que els aprofiti!!!
Salut i tàpia.
Una via prou maca la Urquiza-Olmo llàstima que pots trobar-hi cues!!!ara que això de les cabres que us va passar! quina por, com el dissabte pàssat que un escurçó era prenent el sol sobre un parabolt de la via que fèiem!!
A mi ja em costa de deixar coses per les parets (els meus amics ja ho saben que sóc un mangui) però quan deixo una cosa és per que crec que realment fa falta... que hi farem.
I compte amb l'escurcó!! és més petit però més malparit, jeje!!!!
Diversió companys, diversió.
Es deuen d'apretar amb clau sino tels foten...
Publica un comentari a l'entrada