Després de la plugeta d'ahir i la boira d'aquest matí, trobar solet i roca seca era gairebé missió impossible. Així que m'he estalviat fer quilòmetres i m'he quedat a prop de casa. M'he decidit per Sant Honorat enmig d'una boirada fantasmagòrica que no deixava veure res, però com que el mes passat vaig fer la via del costat, ja sabia on anava.
He repetit l'Antipsicòtica, vieta equipada amb les assegurances justes i roca (a trams) molla que m'ha fet escalar amb els cinc sentits. Menció especial al L1, ben vertical i on la primera panxeta prou m'ha fet apretar. Part superior bonica i altiva amb el final de via gairebé al mateix cim.
Apa! Fins aviat i descens caminant cap a l'esquerra amb alguna desgrimpadeta, alerta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada