Clàssica i repetida via de la comarca. Durant una temporada estava super feqüentada (i els rescats a la via o en el descens eren una constant). Actualment sembla que està més calmada perque suposo que qui l'havia de fer ja l'ha fet però de tant en tant encara s'hi veu algú.
Ressenyes Romanticguerrer
divendres, 29 de juliol del 2022
15 anys de... la Cresta del Sol als Llengots.
dimecres, 27 de juliol del 2022
La Directa al Pic d'Esquella.
Quan vas a fer una via amb poca informació i nules referències, tant pot ser un bou com una vaca. Per mi, la Directa al Pic d'Esquella és més bou que vaca i s'ha d'estar molt fort per treure-la en lliure (que no ha estat el cas). Però, tot i així, Déu ni do de com s'ha d'apretar entre xapes (primera vegada a la vida que he trobat a faltar de debò la màgica tramposa, jeje!!).
divendres, 22 de juliol del 2022
L'Esperó del Centenari a la Punta de la Vinyola.
Gràcies a internet vas recollint informació de les activitats d'altres cordades de vies que saps que existeixen però la informació que tens és molt antiga i dolenta. Això justament és el que m'ha passat amb l'Esperó del Centenari de la Punta de la Vinyola aprop del coll del Pimorens. Molt bona via que no desmereix en res a les altres tres que hi he fet al costat (una, dos i tres).
15 anys de ...la Immaculada a les Orelles de Busa.
Les Orelles de Busa són dues esbeltes agulles a la part esquerra de la cinglera sud de Busa que ja vaig presentar-vos en una anterior ocasió. Avui farà 15 anys vaig fer-hi la (única) via que puja a l'Orella dreta, la Immaculada.
dimecres, 20 de juliol del 2022
La Pilichan i El Baron Rojo a Narieda Oest.
Apa! Fins aviat i descens en rapel per poder-les combinar o caminant per la feixa cap a l'esquerra... que no val la pena.
dissabte, 16 de juliol del 2022
AtrapaSomnis a l'Elefant.
Dies de (molta) calor on s'ha de tenir motivació extra per fer algun tipus d'activitat. Certament on millor s'està és a la piscina, perque ja ni al riu ens deixen anar a banyar (massa gent i massa poc seny que paguen justos per pecadors, grrrrrrr!!!). Sigui com sigui, he anat un ratet a la Móra Comdal a fer l'AtrapaSomnis a l'agulla de l'Elefant.
dimecres, 13 de juliol del 2022
Noves vies als Llengots de la Llosa del Cavall.
Aprofito la poca fresca matinal d'avui, per acabar els retocs que tenia pendent en dues vies obertes durant els confinaments a la zona dels Llengots de la Llosa del Cavall i, així aprofito per publicar-les. La primera situada en els Cingles de l'Artiller (una mica més amunt del Sector Ferrata ja publicat) s'anomena -On Anirem a Parar?-. Bonica columna de roca amb ben poca vegetació i un muret final ben sorprenent. I la segona, una mica més amunt que la primera, trenca la virginitat d'una al.lucinant placa batejada com a Placa del Bosc, la via Aromes del Solsonès és una trepidant escalada amb un L2 brutal.
La primera està equipada on cal dur 5 cintes +R. i alguna baga (Aliens opcionals). Roca bona en general i descens en rapel (equipat) del darrer mur i després cap a l'esquerra fins a trobar el corriol de descens de la Cresta del Sol i la respectiva ferrata (precaució).
Per la segona cal friends fins C1, Aliens i alguna baga per merlets. Roca molt bona i descens en rapel (tot i que també es pot baixar caminant cap a l'esquerra). Menció especial al L2 amb les assegurances justes.
Aproximació: deixar el cotxe mig quilòmetre abans del pont (nou) de Vallonga (pàrking de la Cresta del Sol) i agafar la pista forestal que s'endinsa a la vall (de Valielles). En la bifurcació agafar la pista de l'esquerra i seguir-la (en forta pujada) fins al final i més enllà del Sector Ferrata. Poc abans de que es transformi en corriol, trobareu unes fites a l'esquerra que pugen a On Anirem a Parar? (25min) i, si seguiu el corriolet al cap de poc us trobareu tres grans roures a la dreta, i en el tercer deixar el corriol i pujar al peu de paret (35min).
Apa! Fins aviat i ombra a primera hora del matí.
Nota (del 25 d'Octubre de 2022): Repeteixo l'Aromes del Solsonès en cordada per confirmar el grau del desplom inicial del L2: una bona apretada de dos xapes i la resta xino xano fins la reunió. Molt bona via.
Per mi la roca és molt bona, el company diu que no tant. Així que vosaltres mateixos, agafeu-vos a on vulgueu, jeje!!
diumenge, 10 de juliol del 2022
15 anys de... l'Esperó dels Raiers al Pic de Peguera.
Clàssica per excel.lència de la zona de la Colomina. L'Esperó dels Raiers al Pic de la Colomina és una molt bonica via i una cita imprescindible pels col.leccionistes de vies clàssiques pirinenques. Tinc un molt bon record de tota l'activitat i només l'accés a peu de paret, per les típiques tarteres de blocs, la recordo una mica desagradable.
dissabte, 9 de juliol del 2022
15 anys de... la Mireia i la Difàcil al Pic de la Colomina.
Primera i única visita que he fet al refugi de la Colomina per escalar un parell de dies en aquesta bonica zona d'Aigües Tortes. Recordo que vam pujar a peu des de Sallente durant el matí i vam aprofitar la tarda per fer aquest parell de vietes al sector CanSat: la Mireia i la Difàcil.
dimecres, 6 de juliol del 2022
15 anys de... la Joan Armengol al Serrat del Moro.
Ben bé no sé perquè la Joan Armengol del Serrat del Moro de Montserrat no s'ha convertit en clàssica, ja que el traçat, equipament, graduació és de la clàssica de manual. Potser la roca, no massa bona en algun tram i, el jardi intermig li resten punts.
dilluns, 4 de juliol del 2022
La Magic Circus al Circ de Cambre d'Aze.
Cambre d'Aze és famós per les seves escalades hivernals tot i l'existència d'alguna d'estival. Jo sempre n'he tingut una informació nul.la (tant d'unes com de les altres), però darrerament s'han obert unes vies modernes i la curiositat s'ha despertat.
15 anys de... la Si Vols Bolts a la Paret de Baix.
La construcció de la presa de La Llosa del Cavall va permetre la humanització d'una gorja del tot feréstega. I això traduït en escalada, vol dir l'obertura de vies en les paret laterals de la citada gorja. La Si Vols Bolts, repetida fa 15anys, puja per la dreta d'una gran cova a la Paret de anomenada de Baix.
dissabte, 2 de juliol del 2022
Molière al Contrafort del Tuc de la Tallada.
Comencem la temporada pirinenca a la racòndita i bonica Vall de Moliéres. I possiblement és perquè estic en baixa forma, però els 90min que diuen que hi ha d'aproximació fins el Contrafort del Tuc de la Tallada se m'han fet bastant llargs (l'irregular camí principal tampoc ajuda massa, és força trencacames).