La Directa al Pic d'Esquella.

Quan vas a fer una via amb poca informació i nules referències, tant pot ser un bou com una vaca. Per mi, la Directa al Pic d'Esquella és més bou que vaca i s'ha d'estar molt fort per treure-la en lliure (que no ha estat el cas). Però, tot i així, Déu ni do de com s'ha d'apretar entre xapes (primera vegada a la vida que he trobat a faltar de debò la màgica tramposa, jeje!!).

Via de sensacions fortes on pocs llargs són de relax. Destacaria la placa infernal sense treva del L2 (amb algun cantet picat) i l'exigent diedre del L8, ah! i l'inici del L3 (on descubrireu el terme: palanca de pestanya i ventosa de melic). Menció especial al (molt) emprenyador líquen en molts trams de l'escalada que et fa renegar de valent unes quantes vegades abans d'arribar a les confortables reunions.

Cal dur algun tascó, friends fins C2, Aliens i una dotzena de cintes variades. Es col.loca poc però variat ja que la via està bastant semiequipada (menys el L1 i L5 desequipats). Roca molt bona amb algunes esquitxades de blocs dubtosos, herbetes en algunes fisures clau (llàstima) i el líquen comentat (més llàstima). Nosaltres em empalmat el L1+L2 i L3+L4. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i NO és una mala via, però les herbetes i el líquen li resten punts.