Això sí que és escalar amb males companyies. I amb les inundacions de València encara latents, un no sap si la tragèdia ha passat o encara ha d'esdevenir (els meus condols més sincers). Sigui el que sigui, hem sortit de casa direcció a ponent confiant que la meteo ens respectes.
La Tuaregs a la Palleta s'ha convertit, per mèrits pròpis, en una clàssica montserratina del vessant sud. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys.
Poques vies assequibles hi ha a la paret del Peladet de Terradets i una d'elles és la Revolta dels Nyerros, repetida avui farà 15 anys.
Finals d'Octubre ja comença a ser bona època per anar a Terradets, i avui fa 15 anys així vam fer-ho tot repetint la Jardí dels Deus a la paret de les Bagasses.
Tinc una teoria que diu que a Lleida no hi fa mai fred menys quan hi ha boira. Evidentment, no té cap base científica que l'avali però avui a St. Llorenç de Montgai he tornat a foter-me de calor tot escalant l'Oscar i la Directa Oscar al Barranc Fondo.
Amb una meteo incerta he deixat l'escalada guerrera per un altre dia i m'he decidit per una de romàntica amb excursió inclosa. I és que perdres per St. Honorat no té preu. Avui he repetit la Torras Nubiola al vessant est de la Paret de Mu.
.jpg)
Després de la pluja dels darrers dies, l'estat de la roca era una incògnita, però les ganes d'escalar eren massa grans com per deixar perdre una jornada assoleïada com la d'avui. El dubte és on anar davant la febre de l'or que sembla haver-se instaurat aquesta temporada (de bolets).
I s'ha aplanat la boira pixanera a Agulles i, ximpum 'seacabó'. Aquest podria ser perfectament el resum del dia d'escalada avui a Montserrat. Al final tampoc ha fet res, però per impedir allargar un xic més la jornada, ja n'hi hagut prou.
Darrerament us he presentat alguna proposta a les Roques d'en Minguell de La Coma i La Pedra. I avui us en faig una altra ja que fa 15 anys vaig repetir l'Aresta Sud a l'estètica Agulla Geperuda.
És un goig tornar a sentir l'aigua correr pendent avall pel riu Boix. I és que avui m'he decidit (per fi) a fer la Tachín de Vilanova de Meià. No per res, però sempre fa mandra travessar tota la Roca dels Arcs fins l'altra banda.
La Paret del Grau de Coll de Nargó entre les vies llargues i les d'esportiva ja comença estar ben farcida de parabolts. Avui fa 15 anys, vam afegir dues vies llargues més a la col.lecció: primer la Via de la Gemma i després la (gairebé) Tempi Moderni.
A l'Octubre pots trobar dies perfectament estables i amb una temperatura ben bona gràcies a un sol que encara escalfa. Avui fa 15 anys prou ho vam gaudir així a la sud del Pedra tot repetint la mítica Choras Piengue.
En guardo un record de via guapa amb les assegurances justes i a lloc, on s'havia d'escalar amb solvència i tranquilitat per sortir-ne airós. Vaja, que tenia la fama ben merescuda. Suposo que uns quants flotants us aniran d'allò més bé per escurçar les excursions en alguns trams (no tots).
Apa! Fins aviat i per baixar podeu fer-ho per la feixa amb precaució i en el sentit que vulgueu o rapelant.
De vies perdudes a la comarca n'hi ha moltes i una d'elles és la Bones Vibracions a les també perdudes Roques d'en Minguell a La Coma i La Pedra. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i de ben segur que ben poques més en deu tenir.
Un dels avantatges d'anar sol és que no tens la possibilitat de xerrar amb ningú fent que el silenci sigui més intens. Aquesta setmana he pogut gaudir de Montserrat durant un parell de tardes i, certament, aquest silenci era agradablement profund. Un silenci que no es respira durant el matí.
Les sensacions en els dia d'avui han estat d'un constant sí però no. Sí, a l'ombra s'estava bé però no et pensis. Sí, la via és prou bona però no del tot. Sí, em fet trams en lliure però no em encadenat res. Sí, a la via hi ha parabolts però no tot està restaurat.
