15 anys de... la Rodamons de Bosc a la Paret de la Rufa.

I va haver una època en que la bonica vall de Canelles va posar-se de moda amb tot un reguitzell de noves obertures al llarg de les seves assoleïades parets. Una d'elles era la Rodamons de Bosc a la Paret de la Rufa, i jo vaig fer-hi la meva repetició avui fa 15 anys.

Recordo que era una via molt fàcil amb un traçat prou elegant. Recordo que l'inici era una mica indefinit al final d'una canal en forma d'embut que s'anava posant cada vegada més dret. I recordo un parell de llargs a la part alta ben bonics. De la resta, poca cosa però trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i compte en el descens que a la part de baix haureu de fer alguna desgrimpadeta.

15 anys de... el Llangardaix Perdut al Tossal del Bisbe.

Curteta i fàcil via per accedir a la part més interessant de la Cresta dels Llengots a mode d'entrada directa. Cal tenir-la ben identificada d'antuvi ja que amb l'espesor del bosc costa un xic de trobar.

Jo vaig fer-hi la meva repetició avui farà 15 anys i vaig fer-ne aquesta senzilla ressenya amb uns parabolts no originals.

Apa! Fins aviat i sort... el pla B serà una bonica deambulació per la natura.

15 anys de... la Tetties & Beer i la Putadas de Amor al Cap del Ras.

Bona jornada primaveral avui fa 15 anys a Àger. Vam repetir la Tetties & Beer i la Putadas de Amor al Cap del Ras. Crec recordar que aquest dia vaig estrenar company, que amb el temps em vaig adonar que era mooolt difícil de saciar, d'aquí que em fessim dues, suposo, jeje!

De les vies recordo que tenien trams molt físics i trams molt tècnics, una bona combinació per acabar ben satisfets tot i no fer-la en lliure. També recordo que estàven amb parabolets de 8mm i que motivàven lo just per anar tirant. Tot i així, vies xules.

Apa! Fins aviat i ...a veure si recupero 'el llistín' que us tinc molt abandonats, jeje!!

Blas, que te Vas a La Granota.

La zona del Càmping a Montserrat, juntament amb Gorros, sempre ha estat la meva gran oblidada. Amb la intenció d'esmenar-ho, avui  hi he anat a fer la meva primera via tot repetint la Blas, que te Vas a La Granota.

Vieta ben bonica en general i prou ben assegurada per no passar por. Diversos detalls han encuriosit l'ascenció. Primer el pas d'entrada per la Que Pum que Pan: ni de conya V+ i per l'esquerra possible 6a+, lo més aconsellable és fer dos passets d'Ae i fora problemes. El segon detall, és la quantitat de vies que hi ha pels voltants, compte en no equivocar-vos. I l'últim, és l'elegant guarnida que li han fet a la bola somital amb una malla metàl.lica que facilita l'arribada al cim.

Cal dur cintes variades, mínim 10 i aconsellable 15 si s'empalmen els dos primers llargs. Roca molt bona en general i poc gastada. Ambient altiu a la part superior i descens recomanat seguint la ferrata que han muntat vers el funicular (el cim de l'agulla és un clavadero de parabolts sense xapa, cables i fixacions de la malla).

Apa! Fins aviat i com es nota que aquí hi ha pasta. 

15 anys de... la Discovery a la Paret del Pessó.

La Discovery de Collegats sempre ha estat una via que m'he mirat amb dolçor. Sense ser una gran clàssica del lloc, es repeteix de tant en tant. Fa 15 anys vam fer-ho nosaltres i no es que en guardi molts records però el pocs que en tinc són positius.

Recordo les panxes del L2 on calia fer unes bones apretades i els agradables murs de la part superior amb les assegurances prou justes. De la resta, poca cosa. Roca bona i flotants al gust (els petits sobretot).

Apa! Fins aviat i trobareu informació més detallada per la xarxa.

L'Ansiolítica al Cim Principal.

Encetem l'Abril amb aquest fantàstic dia primaveral al Cim Principal de Sant Honorat tot repetint l'Ansiolítica. Després de l'Antibiòtica i de l'Antipsicòtica, ara tocava aquesta, amb un inici més amunt que les altres dues on cal remuntar les rampes rocoses que surten al pas (precaució).

La vieta només té un llarg realment destacable: el L2, prou exigent i mantingut, la resta és el que cal escalar per fer cim (ben altiu, bonic i amb unes bones vistes, tot sigui dit). Dur alguns Aliens i alguna baga, la via està assegurada en els trams més difícils. Roca variable, a vigilar en general.

El descens més recomanable és fer-ho pel camí normal cap a l'est, jo he volgut provar de fer-ho per la canal oest i he hagut de fer un parell de rapels curts per la via Iniciàtica i retornar al peu de via. Aquest descens només val la pena si es vol aprofitar per fer alguna de les vies citades o l'Aresta Purificazione a la Cima Cònica.

Apa! Fins aviat i afineu l'instint en l'aproximació sinó acabareu fent més voltes que un ventilador