Des del primer moment que vaig veure la ressenya de l'Integral Wiskeria al Gegant Encantat de Montserrat em van entrar ganes de repetir-la, i així ho vaig fer avui farà 15 anys. Recordo poquetes coses de la via, només el mantingut L1 i l'ambient altiu de l'últim llarg corresponent a l'Aresta Brucs i la Normal.
Possiblement, la Sal de Frutas ENO sigui la via més xula de Narieda Sud, almenys a mi em va agradar molt quan la vaig repetir avui farà 15 anys. El L1, el L8 i el L9 són de lo milloret que hi ha al lloc, molt semblants a altres vies tot sigui dit, però en conjunt és molt guapa.
Després d'haver fet les altres dues (la Super Amics i l'Èlia), tenia pendent El Xavi de Borredà per finalitzar el trio de vietes en aquest sector de la Serra de Queralt. La boira ploranera ha estat a punt d'aigualir la festa (mai millor dit) però al final li he anat trobant el gest a la roca mullada.
Dia de mal temps a muntanya, així que em baixat a Montserrat per no arriscar-nos amb la pluja. I dia en que m'ha costat molt entrar en joc però de mica en mica ens em anat arrenglarant.
Dia preciós per escalar i dia de trobades familiars: dos esdeveniments incompatibles, en una mateixa jornada, que s'han de combinar com bonament es pot. Així que, matinal ràpida a la paret de les Dues de Peramola i cap a casa.
La primavera tan et pot regalar dies magnífics com dies rúfols. Avui ha estat un d'aquests segons dies, així que he anat a probar aquestes noves vies obertes a les anomenades Plaques del Castell a Oliana. D'entrada felicitat l'oberturista per la feinada feta, tenen l'èxit assegurat.
Fa uns anyets us presentava la Normal a la Mona Xica de La Corriu, i avui toca presentar-vos la Normal a la Mona Gran feta fa 15 anys. En guardo uns bons records de la via: exigent i exòtica a parts iguals. Escalada entre passadissos, xemeneies i agulles amb ben poquets rastres.
Apa! Fins aviat i després, al bosc, vaig trobar una de les culpables... les altres van quedar encaixonades en el laberíntic peu d'agulles
Mica en mica vaig sumant vies al vessant sud de la regió de Frares a Montserrat. Avui, sense una idea clara he anat a provar sort a La Monja: el pla inicial era fer la Goma 2 però finalment m'he decidit per la Olivina i gairebé en surto escaldat.
I va haver una època en que la bonica vall de Canelles va posar-se de moda amb tot un reguitzell de noves obertures al llarg de les seves assoleïades parets. Una d'elles era la Rodamons de Bosc a la Paret de la Rufa, i jo vaig fer-hi la meva repetició avui fa 15 anys.
Curteta i fàcil via per accedir a la part més interessant de la Cresta dels Llengots a mode d'entrada directa. Cal tenir-la ben identificada d'antuvi ja que amb l'espesor del bosc costa un xic de trobar.
Bona jornada primaveral avui fa 15 anys a Àger. Vam repetir la Tetties & Beer i la Putadas de Amor al Cap del Ras. Crec recordar que aquest dia vaig estrenar company, que amb el temps em vaig adonar que era mooolt difícil de saciar, d'aquí que em fessim dues, suposo, jeje!
La zona del Càmping a Montserrat, juntament amb Gorros, sempre ha estat la meva gran oblidada. Amb la intenció d'esmenar-ho, avui hi he anat a fer la meva primera via tot repetint la Blas, que te Vas a La Granota.
La Discovery de Collegats sempre ha estat una via que m'he mirat amb dolçor. Sense ser una gran clàssica del lloc, es repeteix de tant en tant. Fa 15 anys vam fer-ho nosaltres i no es que en guardi molts records però el pocs que en tinc són positius.
Encetem l'Abril amb aquest fantàstic dia primaveral al Cim Principal de Sant Honorat tot repetint l'Ansiolítica. Després de l'Antibiòtica i de l'Antipsicòtica, ara tocava aquesta, amb un inici més amunt que les altres dues on cal remuntar les rampes rocoses que surten al pas (precaució).
