Com moltes altres parets, Canalda també té la seva Festa del Paca i, ara farà 15 anys vaig acabar de repetir-la. Ho dic així per què al anar en solitari vaig tardar dos dies en fer-ho: l'un al Setembre i l'altre aquest. I puc ben assegurar-vos que prou vaig quedar satisfet amb la feinada que hi ha.
Recordo que el primer dia, vaig renegar una bona estona per no dur prou xapes recuperables però vaig anar fent (el segon dia, apresa la lliçó, va anar tot molt més bé). Tinc un bon record del L3 (que supera l'Esfinx de Canalda) i també recordo que si algun tram hagués estat assegurat amb espits, per comptes de ploms, hagués sortit en lliure segur.
Apa! Fins aviat i potser vaig fer la primera repetició ...i no crec que en tingui gaires més, jeje!!
molt be nanu! merci per la repe!
ResponEliminaDe res, crack!!! (cap via sense repetició)
ResponEliminaSento dir-te Lluís que aquesta via ja la vam repetir fa molts anys amb la Isabel Notivoli i el Jaume Prat, i no ens va semblar res de l'altre món. Molts trams que marcava artifo ja els vam realitzar en lliure sense grans floritures. En total i vam estar de 5 a 6h.
ResponEliminaGràcies per la info, Armand. En solitari ja sé sap que es va més xino xano en tots aspectes. Records i ens veiem.
ResponEliminaUna cosa es anar sol i l`altre molt ben acompanyat.El solitari sap apreciar l`esforç i reconeix l`esencia de l`obertura.El que va amb cordada,desprecia la via per una ignorancia suprema...
ResponElimina