Des de l'antic poblet de Rúbies, la paret de Migjorn destaca per sobre les altres. I el diedre de la Drapaires destaca al bell mig de la paret. Però com actor secundari o com a zero a l'esquerra també hi ha un altre evident diedre que demanava a crits ser obert. Així que, avui fa 15 anys i després de dos atacs, vaig enllestir la Via de les D's.
És una pena que l'evidència i elegància del diedre no es vegi compensat per una roca de qualitat i, certament aquest és el gran problema de la via (i també el nom i propaganda que en faig, jeje!!) però és el que hi ha i no cal enganyar al personal. El tram més delicat ho vaig reforçar amb dos espits pujant de segon i buscant el lloc on la roca sonava més sòlida (així almenys, pels espits no haureu de patir). També voldria comentar que el L2 i L4 són molt bonics i potser compensen la resta.
Per acabar, afegir que el tac de fusta que marca la ressenya a l'inici ja no hi és i, que possiblement hi hagi algun clau en les proximitats dels projectes que hi ha en marxa (o no).
Apa! Fins aviat i si us animeu a repetir-la ja direu quelcom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada