L'Artigas Manel Picazo a la Forcanada.

Quin tros de queixal de roca blanca és aquesta muntanya de la Forcanada!!! Mare meva!!! Sempre en baixo amb la sensació de destrucció total i de corre corre que ens sortiran els puputs. En un dia perfecte hem repetit l'Artigas Manel Picazo, un altre tros de via que fa honors a la muntanya.

Després de tants mesos sense fer metres, la via se m'ha fet llarga (i ho és). La podriem dividir en quatre part: l'inicial, fàcil i amb la vista posada en una cova que domina la vertical. La següent seria la superació d'aquesta cova (per l'esquerra) i fins el balcó panoràmic, difícil i amb roca delicada. Tot el diedre superior seria la tercera part, bonic amb roca bona. I l'última correspon des del collet de la Punta Manel i fins al cim de la Punta Estel, llastres i blocs gegants on sembla que s'hagi d'arrencar o ensorrat tot.

En general, el poc equipament, la roca, la llargada, l'aproximació, el descens i l'ambient fan que sigui una via dura i una activitat llarga de veritat (15h i mitja de cotxe a cotxe, del tot millorable). L'inici l'hem fet a l'esquerra de la part més baixa de la paret i el descens pel sistema de rapels (que aquest cop sí que hem trobat): de la Punta Estel rapel de 30m al coll, desgrimpada de IIº per l'est fins trobar una intalació de claus (de cara al buit a l'esquerra), llavors tres rapels encadenats de claus (30, 55 i 55m), seguir baixant caminant pel llom fins a la vertical del Coll dels Pois i localitzar una intalació de cordinos discreta al terra (petit punt vermell en una pedra), rapel de 50m (encara que no ho sembli) fins al coll i ja caminant cap a peu de via i desfer l'aproximació.

A la via hi ha alguns claus, basicament a les reunions i poca cosa més. Dur tascons, friends fins C3, Aliens (els super petits són molt útils per estalviar-vos algun clau) i 4 pitons plans del tot recomanables (hi ha diverses reunions que no admeten res més). Roca bona a l'inici de via i des del balcó fins al final del diedre, la resta delicada. Molt de compte en els blocs gegants ja comentats.

Apa! Fins aviat i porteu un bon arsenal de cordinos per reposar els dels rapels que alguns comencen a fer pànic... i si voleu posar-hi un espit segur que us ho agraïran.

La Bages (per l'entrada directa) a la Sud del Fals Pollegó Inferior.

Feia almenys un parell d'anys que no anava al Pedraforca i algun més que no anava al vessant sud. Amb els companys ens ha fet gràcia repetir una de les boniques raresses que hi ha a la seva part més occidental: la Bages començant per l'entrada diecta.

És bonica? sí. És curta? també. Així que cadascú sabrà si li compensa la pujada fins a Prat de Reo per fer només 150m (a no ser que la combineu amb alguna altra). Destaca el L1 per la seva bellesa i el L4 per la seva dificultat: en l'opció clàssica trobareu algun pas prou piquent i algun pas d'artificial a equipar, en l'opció lliure trindreu unes bones i variades apretades que prou us farà pujar pulsacions (jo he fet un mixte entre els dos).

La via està semiequipada però cal dur friends fins C3, Aliens, dues xapes recuperables i alguna baga (tot basicament pel L4). R1 i R2 rapelables, R3 en un pi sec de bones proporcions o a montar i R4 de parabolts no rapelable. Roca molt bona en general i descens en rapel de 35m equipat per la canal oest i si sou atrevits podeu desgrimpar per una corda fixa que hi ha intal.lada.

Apa! Fins aviat i a la ressenya que us he fet, crec que el L3 correspon a una altra via i no exactament a la Bages... tocarà investigar.

Nit de tempesta.

Després d'uns dies desconectat del món només pendent dels que més t'estimes, no hi ha res millor que arribar a casa i que et rebin amb un bonic espectacle nocturn.

Apa! Fins aviat i a veure si podem fer alguna pirineiada que ja toca, jeje!!