La Sánchez Galí a la Roca de l'Ordiguer.

Quan en els articles d'escalada llegeixes: -Otra gran clásica...- però no trobes res d'informació ja t'ensumes que hi haurà ratamorta. Tot i així, la Sánchez Galí de la Roca de l'Ordiguer feia molts anys que estava a la llista i, amb ratamorta o no, tenia ganes de repetir-la... i Déu ni do... una bona curtida. 

Com passa em moltes vies del Cadí, el grau importa poc. Aquí el que té més valor és saber gestionar la roca, el material i un bon instint de paret. Nosaltres possiblement NO em sabut trobar l'itinerari cent per cent correcte a la part central però més o menys ens n'em sortit i és el que us he ressenyat.

La via la podem dividir amb tres parts: la inferior per xemeneis i diedres de grans dimensions amb roca delicada, la central indefinida amb diverses variants possibles i amb roca ben bona i compacta i, finalment, la part superior molt vertical, difícil, intimidatòria i amb roca variable bona en general.

Molt poc equipada en general, trobareu quelcom molt de tant en tant (alguns ben amagats). Dur tascons (discret), friends fins C4 repetint fins C2 i opcional repetir el C4, Aliens repetits i 4 clauets per alguna reunió i per equipar un pas en un dels artificial. Graduació original desfassadíssima i en general via més dura del que sembla.

Apa! Fins aviat i ...això sí: ombra i aventura assegurada.