Petit Xamàn a l'Agulla Smeagol.

La constatació més gran que la sequera continua és aquesta munió d'alzines moribundes que hi ha per les solanes i carenes dels contraforts prepirinecs de ponent. St Honorat no sé n'escapa i ha estat la cara amarga de la bonica jornada de tardor que hem tingut avui repetint la Petit Xamàn a l'Agulla Smeagol.

Una via on l'entorn ho és gairebé tot i l'escalada gairebé res. I és una llàstima perquè només que la roca dongués una mica més de confiança seria una via ben interessant, una mostra d'això és el bonic i mantingut L3, el millor sense dubte, però que no eclipsa suficientment la part inferior amb massa crosta i còdol dubtosos. Mecatxís!!!

Per fer la via cal dur unes 18 cintes + R. i els estreps o similar. Està molt ben assegurada amb parabolts i el descens recomanable és fent els dos rapels equipats des de l'R4 i l'R2. Bonica excursió d'aproximació.

Apa! Fins aviat i cara est... sol al matí i tranquilitat tot el dia.