15 anys de... l'Orient Mitjà a Canalda.

L'eloqüent esperó de l'Orient Mitjà a Canalda clamava al cel per ser obert i la seva bellesa és inversament proporcional a la seva longitud, però tot i així, mereixia donar-li una oportunitat. Vieta oberta avui fa 15 anys amb un parell de llargs prou contundents, 100% canalderos i amb una roca molt bona.

Ideal per allargar la jornada o en aquells dies que arribes a la paret i tot està moll. Almenys, no cal marxar amb les mans buides sinó es vol. Poc després d'obrir-la vaig fer-li una repetició (Oct-07), possiblement l'única que té i sempre he pensat en obrir-li una entrada directa però mira... encara estar pendent.

Apa! Fins aviat i ressenya original sobre fotografia... mai m'ha acabat de convèncer això de les foto-ressenyes.

La Peter Pan a la Roca d'en Guillot.

L'estiu ja és aquí amb tota la seva contundència (i estem al Maig). És evident que encara tindrà (espero) les seves refrescades i les seves pluges però vaja... la búsqueda de l'ombra o del ventet ja serà una constant. Avui, nosaltres ho hem fet a la Peter Pan a la Roca d'en Guillot de Montserrat.

Via ben interessant que és fa curta. Després d'un L1 desagraït per l'entrada original i millorable per una variant a la dreta més difícil, venen dos llarg super xulos i un tercer fàcil fins el cim. La variant d'entrada és una fisura ben vertical i fineta ben assegurada amb tres claus. Potser és una via nova que puja per la dreta però ho desconèc completament (si algú sap quelcom ja ho dirà).

Dur friends fins C3 (opcional el C4 pel L2), Aliens i diverses bagues. Roca molt bona menys el L1 i grau original apretat. Descens per l'est en una curta desgrimpada (evident) i després buscant les clarianes fins trobar el camí alt d'Ecos (marques blaves) que passa per sota.

Apa! Fins aviat i recomanable combinar-ho amb alguna altra via per amortitzar l'excursió.

Via 4.0 i via dels Desertors al Racó d'en Guillem.

Fa un parell o tres de mesos vaig sentir veus que havien desequipat aquest parell de (pseudo) vies d'escalada al Racó d'en Guillem camí del Santuari de Lord. I com que avui tenia poc temps he pensat d'anar-hi a treure el cap per veure-ho de primera mà.

I, efectivament, res més lluny de la realitat. Una sapastrada pels qui van obrir (que ja vaig criticar en el seu moment) i, una sapastrada pels qui han desequipat: que ho han fet a mitges, mentre en van tenir ganes i només amb les femelles escaïents a la clau que duien. Un autèntic desencert per les dues parts.

Apa! Fins aviat i aprofito la ben entesa per desvincular-me completament d'aquests actes: tot i estar d'acord amb el fons, no ho estic amb les formes... sóc més partidari d'una reflexió de tothom perque no torni a passar. 

Aresta Integral Fredi Picazo a la Roca dels Aurons.

Molts dies sense trepitjar montserrat i la sensació de no trobar res on agafar-se s'ha fet palesa repetint la (no sé si) clàssica Aresta Integral Fredi picazo a la llunyana Roca dels Aurons. Bonic dia d'excursió i escalada amb una temperatura més que acceptable tot i escalar més al sol que a l'ombra.

Aresta 'antiBrucs' elegant i amb els llargs imparells més difícils, curts i equipats que els parells. En aquets darrers cal tenir el detector de metalls ben calibrat. Connexió amb la via normal de la roca (un altre època, una altra manera de fer) i rapel aconsellable, pel de segon, en la desgrimpada de 4m de l'Agulleta dels Aurons.

Restaurada i gairebé equipada amb assegurances justes i a lloc. No afegireu molt més però millor dur alguns microtascons, Aliens i friends fins C2 (alguna cosa potser no arribareu a col.locar-la però és per resumir). Estigueu atents a les (poques) possibilitats que ofereix la roca: més, com més amunt. Descens en rapel (mínim 30m justos) pel vessant sud i després pendent avall una mica a l'esquerra fins a trobar el camí alt d'Ecos (marques blaves).

Apa! Fins aviat i inici a 5m del camí, sense replà i amb molta vegetació caiguda... bastant incòmode en general. Podríem dir que el buril de l'antiga R0, s'ha comvertit en la primera assegurança del L1.

Escorrialles a la Paret de Catalunya.

Amb aquesta caloreta toca buscar l'ombra i ja sé sap que la Paret de Catalunya de Montrebei és un destí més que aconsellable. Avui l'Escorrialles, un nom que no fa justícia a la via, tot i que aquest sector de paret té poc de l'ambient montrebià que tant caracteritza el lloc.

Escalada ben interessant per diedres i fisures prou atlètiques. El peatge a pagar? El rostoll en els dos primers llargs, una autèntica pena però... és el que hi ha (millorable entrant per Voltor Feroç). Bastant ràpida de fer i fàcil d'assegurar, això sí, no sempre on es vol.

Poc equipada en general amb les reunions a reforçar, cal dur friends fins C3 i després és pot triar entre els tascons o repetir friends fins C1 (penso que si es porta una cosa, no cal dur l'altra). Roca molt bona i l'herba comentada al L1 i L2. Graduació correcta.

Apa! Fins aviat i nosaltres només em tingut sol en l'arribada i sortida de l'R5.

Ottawa Path al Molló Esmolat (antiga Ag. Perfilada)

Ahir, el sol implacable de Maig va fer de les seves i  avui no volia tornar a quedar rostit a la Móra Comdal, però ves per on, el sol d'aquest matí no era tant radiant i m'he descarregat la ressenya de l'Ottawa Path al Molló Esmolat que no era, ni de bon tros, el pla inicial (ventatges de tenir cobertura de dades).

Via elegant que segueix l'esperó sud de l'agulla. Molt equipada perque la roca acompanya lo just per poder anar tirant (realment una pena). Amb tot, només cal dur un bon grapat de cintes i algun estrep. He apurat en lliure (màx 6b) part del L3, des del final de l'Ae fins la reunió: amb mans de cirugià, peus de ballarina i cor glaçat perquè la sensació ha estat de sortir disparat en qualsevol moment.

Apa! Fins aviat i més informació per la xarxa... però aquí us deixo la meva ressenya.

Pal de Paller als Cingles d'Oriola.

Torno anar en aquest tranquil raconet de comarca on sembla que ja ens hem fet amics amb el cabirol que hi viu (tot i que ell sempre marxa saltant). Avui la via més evident de totes, la bonica Pal de Paller.

Rectilínia línia fisurada de dalt a baix (o gairebé). Dos llargs ben xulos que es fan curts. i que convé combinar amb altres vies de la paret (com aquesta que he repetit després). Friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i la ressenya quan tingui temps... de moment queda pendent com totes les del lloc.

La Xica i la Xisqueta al Roc de Rumbau.

Sortir de casa amb pluja, arribar a lloc amb pluja, fer un parell de vietes SENSE pluja i tornar a casa plovent un altre cop, és del tot inusual (almenys per mi). Mai m'havia passat. I ben bé he sortit a provar sort en aquest parell de vies de recent obertura al Roc de Rumbau a Peramola.

La Xica i la Xisqueta són dues vies fàcils, ràpides de fer i agradables d'escalar en dies raros com el d'avui. Equipada la primera i gairebé equipada la segona. Grau benèvol: fetes en lliure 6a+ una i 6a l'altra. Roca prou bona amb algun tram super bona i sorprenent. Aproximació còmoda des de l'Hostal Boix i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.