Ahir, el sol implacable de Maig va fer de les seves i avui no volia tornar a quedar rostit a la Móra Comdal, però ves per on, el sol d'aquest matí no era tant radiant i m'he descarregat la ressenya de l'Ottawa Path al Molló Esmolat que no era, ni de bon tros, el pla inicial (ventatges de tenir cobertura de dades).
Via elegant que segueix l'esperó sud de l'agulla. Molt equipada perque la roca acompanya lo just per poder anar tirant (realment una pena). Amb tot, només cal dur un bon grapat de cintes i algun estrep. He apurat en lliure (màx 6b) part del L3, des del final de l'Ae fins la reunió: amb mans de cirugià, peus de ballarina i cor glaçat perquè la sensació ha estat de sortir disparat en qualsevol moment.
Apa! Fins aviat i més informació per la xarxa... però aquí us deixo la meva ressenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada