La Pat Garrett i la Quique Garreta a la Paret del Dispensari.

Encara no m'atreveixo a buscar el sol i per això hem anat a l'ombra de la paret del Dispensari de Camarasa. Des de que han tancat l'accés pels cotxes, i reina una eixordadora tranquilitat només truncada per la molesta remor del riu. Avui, hem fet dues vies: primer la Pat Garrett i després la Quique Garreta. 

De la primera dir que és ben bonica, atlètica, vertical i variada. Ben assegurada amb parabolts i rapelable tota ella amb material no estandar i que potser convindria estandaritzar.

De la segona, (potser) no tant bonica però amb una linia més estètica i un final de festa molt difícil en lliure on he sucumbit amb tres passos d'A0 a la fisura obliqua de sortida. Grrrr!!

Dur només unes 13 cintes variades + R. La Quique Garreta està restaurada (per dir-ho d'alguna manera i on encara podreu observar les assegurances antigues). Roca bona amb alguna herba als forats (que denota una justa freqüentació) i una mica de líquen en algun punt. Descens rapelant (precaució a les possibles enganxades).

Apa! Fins aviat i ombra fins les 14h assegurada.