Què bé que em vas a la Punta Sorpresa.

Hi ha dies en que les coses surten al revés, i avui a Camarasa ha estat un d'aquests dies. El pla inicial no l'he vist del tot clar i em improvitzat sobre la marxa escalant aquesta vieta oberta de fa pocs mesos (i pensant-me que estava en una altra). Així que, nom premonitori per salvar la jornada: Què bé que em vas.

Vieta interessant on només desmereix la part final del L2 i la resta per bones fisures o plaques 'gruyere' tant característiques de la zona. L'R1 l'he trobat a mitges, faltant una xapa en aquest parabolt (n'hi ha un altre) i la part final del L3 podeu triar la fisura que més us vingui de gust (a la imatge).

Dur friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general i descens en rapel amb aterratge a la selva camarasenca (25m+50m). Ombra al matí.

Apa! Fins aviat i ah... porteu una xapa pel bolt sinó haureu de reforçar la reunió amb algun flotant.