Via de l'Ester a la Paret Bucòlica.

Una recent piulada per la xarxa m'ha fet recordar que tenia pendent (encara) la Via de l'Ester a la Paret Bucòlica d'Oliana, així que amb aquest calorós dia d'hivern (o estiu austral) hi hem anat per disfrutar i patir aquesta via on cert llast de més pot marcar la diferència entre encadenar (l'enhorabona al company) o no encadenar (sucumbint amb tres pasos d'A0).

Qui vagi amb el xip de com si anés a fer les seves populars veïnes (com aquesta, aquesta altra i la de més enllà) s'endurà un bon mastegot amb la mà oberta. La Via de l'Ester obliga més i toca escalar més entre xapes, així que, resumint: és bastant més exigent. L2 boníssim (arrencada de 6b mínim), L4 també boníssim i L5 espectacular, d'aguantar-li fins al final. Chapeau per l'oberturista!

Cal dur uns bons bíceps, un dits d'acer i uns gats ben esmolats, a més a més, de 10 cintes variades + R. i alguna baga. Roca molt bona i grau en general apretat.

Apa! Fins aviat i penjat a l'R4 m'han aflorat vells (i antipàtics) records i... boniques vivències d'antigues obertures.