La meva primera experiència a la Sud del Pedraforca vaig sortir-ne ben escaldat i em va costar molt temps tornar-hi anar. Per sort, el company coneixia el camí bo per pujar-hi i avui farà 15 anys me'l va ensenyar per repetir la ultraclàssica i mítica via Estimball.
Recordo que en aquesta via el cor va tibar més que el seny, però el poc que va quedar, va ser per dir-li al company que als llargs més complicats els fes ell de primer. Així, la meva escalada va ser completament plaent.
Molt bona via amb alguns trams de placa on cal mirar-s'ho bé perque surtin en lliure (i deixant de banda els curts trams de setè grau que em semblen impossibles). El diedre superior li dóna el toc de varietat que després de tanta placa s'agraeix. En general, convé no infravalorar la via que tot i ser clàssica demana atenció.
Apa! Fins aviat i recomanable portar pla B ...que d'oferta no en falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada