Incerta Glòria a Busa.

L'estiu s'acaba i les tardes es van escurçant però encara hi ha marge per aprofitar-les. I avui prou ho hem fet al vessant sud de Busa tot repetint la Incerta Glòria. Via amb segell d'autor i que no m'han quedat pas ganes de tornar-hi.

Tot i que la via està semiequipada, hi ha alguns trams on millor escalar amb calma i no fallar. L1 exigent, difícil i amb alguna travessia que fa posar els pèls de punta (molta precaució). El L2 comença amb un muret en factor dos per seguir amb un artificial i un pitó d'infart clavat en roca descomposta, després la roca millora i el 6c és ben xulo (sense dubte, el millor tram de la via). I el llarguíssim L3 amb roca delicada tot ell, pot partir-se montant la reunió en un bon arbre que hi ha a la meitat.

Apa! Fins aviat i Rcim a montar amb el que quedi... no hi ha cap arbre en les proximitats.

Escalar relaxa molt a la Paret dels Heretges.

Aquests dies torna a fer una calor que per ser finals d'Agost apreta de veritat i, certament, tot i buscar l'ombra, la cosa ja venia calenta d'una nit gens refrescant. Així, l'última via oberta per les contrades l'hem disfrutat a mitges.

Bona via aquesta de Escalar relaxa molt encara que està una mica tendra. Els tres llargs són prou xulos, destacar el desplom del L3 que li dóna grau i el posterior diedre cec força tècnic. L2 amb un primer xapatge llunyà però correcte i L1 fàcil i on posarem la majoria de friends.

Roca bona i poc tocada. Una decena de cintes variades, a més a més, dels friends fins C2 i els Aliens (no els posareu pas tots) i poca cosa més a comentar. A combinar amb altres de la zona.

Apa! Fins aviat i descens en rapel.

15 anys de... l'Estimball a la Sud del Pedraforca.

La meva primera experiència a la Sud del Pedraforca vaig sortir-ne ben escaldat i em va costar molt temps tornar-hi anar. Per sort, el company coneixia el camí bo per pujar-hi i avui farà 15 anys me'l va ensenyar per repetir la ultraclàssica i mítica via Estimball.

Recordo que en aquesta via el cor va tibar més que el seny, però el poc que va quedar, va ser per dir-li al company que als llargs més complicats els fes ell de primer. Així, la meva escalada va ser completament plaent.

Molt bona via amb alguns trams de placa on cal mirar-s'ho bé perque surtin en lliure (i deixant de banda els curts trams de setè grau que em semblen impossibles). El diedre superior li dóna el toc de varietat que després de tanta placa s'agraeix. En general, convé no infravalorar la via que tot i ser clàssica demana atenció.

Apa! Fins aviat i recomanable portar pla B ...que d'oferta no en falta.

El Perfil a la Roca del Corb.

Aquest estiu estic fent una bona campanya a Sant Honorat: mentre sigui a l'ombra per evitar la calor, ja va bé. Avui, la via El Perfil a la Roca del Corb, una via super estètica buscant l'esperó on canvia d'orientació la paret.

Vieta curta, airejada i ben assegurada (com ens tenen massa ben acostumats els autors), amb bon ambient en el desplom del L2 i balconet panoràmic a la respectiva R. He apurat en lliure alguns passos d'artificial i algun altre que els dóna en lliure no he pogut... coses de la vida. Recomanaria allargar el L1 fins la R de la Travessa Oest del Corb per evitar fregament en el L2 original, vosaltres mateixos.

Dur un bon grapat de cintes (unes 17 de variades) i algun friend mitja opcional. Roca dolenta els primers 10m de via i força bona (per ser St. Honorat) a la resta, arenisca curiosa i sòlida a l'inici del L2. Ombra pel matí i sol assegurat en els últims metres de via.

Apa!! Fins aviat i actualment falta les dues primeres xapes del L1... preveure quelcom de fortuna.

La Canaleta de l'Ermità (versió nocturna)

Aquesta passada nit els astres s'han alineat hi hem pogut tornar a fer una escalada nocturna per escapar de la calor diurna. I si Sant Honorat ja és tranquil de dia, imagineu-vos durant la nit, té un aire inquietant i tot.

He fet la Canaleta de l'Ermità a l'Agulla de l'Ermita, vieta sense pretencions, ben assegurada i amb uns primers 40m molt verticals de desplom en Ae i sortideta en lliure en el replà. Així, unes quantes vegades. Roca delicada a baix i més bona a dalt que m'ha permés apurar alguna panxa. Dur unes 14 cintes + R. i recomanable un o dos estreps.

Apa! Fins aviat i el millor de tot ha estat contemplar les Perseides des del cim de la roca... sublim.

El Rovell de l'Ou a Canalda.

Canalda encara dóna joc i en aquesta tòrrida jornada d'estiu, hem aprofitat l'ombra (que no fresca) matinal per repetir l'última via oberta a la paret. Quantes vegades no ens haviem mirat l'evident fisura del L3 d'aquesta via i que sempre haviem rebutjat per una aparença gens agradable.

Doncs, El Rovell de l'Ou a estat una bonica troballa dels seus oberturistes, amb una escalada genuinament canaldera en el dos primers llargs (que poden empalmar-se amb una bona gestió de cordes i unes cintes ben llargues) i, aquest atípic L3 de fisura on sense ser imprescindibles el C4 i C5 van bé per reforçar les mombroses pedres empotrades.

A més a més, cal afegir la resta de friends fins el 0.5 o un xic més petits. Roca bona en general excepte l'entrada a l'R2 i algun que altre còdol. Descens en rapel equipat, de 50m, des de xapes amb anelles.

Apa! Fins aviat i ombra fins a migdia gràcies al cantell del diedre.

La Castanyada a Busa.

La passada tardor (nov-22) obria en solitari aquesta via a la cara sud de Busa: La Castanyada. Amb la refrescada d'aquesta nit ens hem atrevit amb el sol d'estiu per alliberar la via i confirmar el grau, faltan-li una micarrona per que fos 7a.

Així, L1 de 6c+ de continuitat molt bo, L2 amb inici enverinat de 6b i després més fàcil en 6a i, L3 en diagonal a dretes, màx Vº. Dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. R2 equipada i les altres a reforçar. Roca molt bona en general, potser una mica bruta en alguns trams.

Apa! Fins aviat i aquí teniu la ressenya oficial... que la disfruteu.

Detritus Maximus a la Roca del Corb

Útimament he tingut la sort de fer un regitzell de vies amb una estil d'obertura atrevit, treballat, cuidat, col.locant les assegurances en els llocs escaïents, unes obertures on cal felicitat els autors. Però, malauradament, avui ha estat tot el contrari repetint la Detritus Màximus al vessant oest de la Roca del Corb de St. Honorat.

El L1 i L2 encara se salven seguint la lògica en un terreny desplomat i amb roca més aviat dolenta. Però el L3 és, francamant, una nyap dels grossos  i això que la roca ja és bastant més bona: un llarg flanqueig acribillat a parabolts just damunt el llavi d'un desplom, trenca tots els esquemes de la lògica en escalada. Una autèntica pena.

Porteu un bon grapat de cintes (22 sinó m'he descontat) i un estrep. Roca, lo comentat, millorant amb l'alçada. I ... no sé... però potser hauriem de reflexionar sobre aquest tipus d'obertures, no només per la quantitat desmesurada de parabolts sinó també per la manca de visió general que requereix l'obertura d'una via.

Apa! Fins aviat i amb ànims de millora... que les males interpretacions les carrega el diable.