Cor de Lleó als Cingles d'Oriola.

La comarca és un refugi de solitud fins i tot quan la tempesta humana que representa el pont de la Puríssima assola les muntanyes colindants. Avui, hem trobat aquesta bonica solitud als Cingles d'Oriola tot repetint la Cor de Lleó.

Vieta curta que segueix una discontinua fisura en el L1 i un diedre llastra en el L2. Amb les sabines llaçades i el parell de pitons existens, jo no he col.locat res però si porteu flotants al gust ho podreu deixar més arregladet. Roca bona però amb alguns blocs (sobretot a dalt) que fan una mica de por.

Apa! Fins aviat tot i que hauré de descansar uns dies per culpa de la costellada que m'he fotut pujant a recuperar la corda enganxada en una arbust...una altra per la col.lecció, jeje!!!