La Baserritarra al Dit Xic.

Dia radiant i lluminós avui al vessant sud de Frares a Montserrat, sinó hagués estat pel vent hauria sigut perfecte. Així que, junt amb la fresca matinal, hem hagut de modificar els plans sobre la marxa i ens hem decidit per la Baserritarra al Dit Xic (després em anat a la Maia a l'Escut però com que no l'hem acabat d'encertar no us comentaré res).

Jo ja sé que últimament les escalades montserratines em costen i les trobo més difícils del que són, però crec que encara puc diferenciar els cinquens dels sisens, i certament, avui prou he fer sisens (ressenya segons apreciacions personals). En general és una escalada fina, de presa menuda i amb els còdols més romos del que semblen. Vieta curta però que no cal infravalorar.

Resta equipada amb un rovell prou digne i menys el L1 restaurat. Inici marcat amb un buril i nom illegible, L2 obligat i molt bonic i, finalment, un L3 a triar: recte amb un sol buril (Aresta Brucs) o per la dreta amb tres o quatre (Metzina).

Apa! Fins aviat i descens en rapel pel vessant nord... preveieu cordino per abandonar.