La Capvespre a l'Agulla Fina.

Sempre va bé deixar vies curtes i a l'ombra per poder escalar-les en aquesta època de l'any en que les hores de llum són inacabables però l'horari per poder fer és ben minsu. Suposo que ja vindràn temps millors en que ho podrem aprofitar més.

Avui he repetit la Capvespre al vessant oest de l'Agulla Fina de la Móra Comdal. Vieta curta, amable i ben assegurada per fer sense preocupacions. Combinable amb la bonica via veïna: Esperó del Titànic. Originariament oberta en un sol llarg però jo, prou recomano fer-ho en dos (R. al coll).

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.