La Deborah Free al Pic d'Esquella.

Primera via pirinenca de l'estiu, primer contacte amb el granit de la temporada i primera picada de cresta. Potser no ha estat una bona idea començar amb les adherències extremes sense contacte previ però la calorada de la setmana passada m'ha fet buscar la fresca, i el Pic d'Esquella ha estat una més que bona opció.

La Deborah Free feia temps que li'n tenia unes ganes especials (això de no trobar informació, m'atrau tant com m'intimida) i, certament, és una ben bona via on cal tenir la tècnica d'adherència ben dominada. Destacar les infernals plaques del L2 i del L5, potser un mica més de 6c i 6b respectivament, però sense menystenir algun que altre tram de fisura. Via obligada i amb les expansions justes i a lloc.

Cal dur tasconets petits, friends fins C3, Aliens i poques possibilitats de trampejar les plaques. Roca molt bona en general amb algunes llastres i blocs a vigilar. Inici a la part més baixa de la paret, la gran placa gris amb la xorrera negra en el centre us quedarà just al damunt, i per acabar de sortir de la paret, és recomanable fer un parell de llargs de cresta fins que veieu clar que us podeu desencordar.

Apa! Fins aviat i desconec si es pot baixar per la canal del darrera (amb rapel final inclòs) i així, estalviar-se la grimpada al cim... tot i que fer cim sempre és un al.licient.