15 anys de... l'Estrella del Dia a la Roca Gran de Ferrús.

Quan mi paro a pensar, déu ni do de les vies fetes a la Roca Gran de Ferrús. Va costar d'anar-hi per primer cop, però ara és un lloc que hi vaig regularment. Avui fa 15 anys vaig fer-hi una raresa de les que només un romàntic com jo, pot fer: l'Estrella del Dia.

Enganxo la piada escrita a la xarxa en el seu dia i que prou servirà per saber el que us trobareu.

Vaig llegir que era una via interessant i com que ja havia fet les dels voltats vaig pensar que perdem massa no ho podia fer. Així que amb l'Axel vam anar a provar. Així que, grata sorpresa i si, via interessant. L'estrella poc la vam veure per culpa de la boira.

L1 en diagonal a la dreta, en general d'escalada fineta i més assegurat del que em pensava. Tot en lliure quedant el primer Ae en 6a+ i el segon en 6a. Molt bo i el més exigent. Reunió a reforçar.

L2 en travessia a la dreta fàcil i curt, totalment net. Reunió a reforçar.

L3 genial, primer a la dreta (on li arriba la via del Corb) i després a l'esquerra. Gairebé equipat. No alliberem el passet Ae (deu rondar el 6b+) i fem un temptador A0, massa temptador per deixar-lo escapar. Reunió equipada.

L4 jo diria que practicament passa enxangat a la via del Corb, dit d'una altra manera, llarg comú amb la via del Corb. Gairebé equipat també i reunió equipada.

L5 segueix la canal-fissura inicial i després per les plaques de la dreta. La canal és herbosa i la placa a pèl. Reunió a reforçar.

L6 molt bona placa díficil de protegir fins als arbres que dominen.

A partir d'aquí fa un curt flanqueig a la dreta per conectar amb la Directa Anna, bastant mediocre. Millor allargar el L6 fins la reunió del recordatori a L'Ignasi Cisa de la Directa Estel (50m) quedant una sortida guapa i una conbinació bona per pujar al Pilar Sud.

Vam usar un quatre claus, tascons, Camalots fins l'1 i els Aliens.

Equipament de burils bastant vellets però amb xapa i poca cosa més.

També us he fet una mica de ressenya per si us es d'utilitat, recordo que calia aguditzar el sentit de recerca.

Apa! Fins aviat i ...una altra foto perque no sigui dit.

La Noia del Bar a la Roca del Corb.

L'estiu continua però a les nits la cosa ja ha canviat: la temperatura és més baixa i les refrescades matinals es noten. Així que al vessant oest de la Roca del Corb a Sant Honorat s'estava de luxe tot repetint La Noia del Bar, vieta curta però ben trobada. 

El L1 puja pels curiosos estrats d'arenisca compactada d'aquest pany de paret, fet en lliure sense massa complicació. El L2 en Ae pel mig dels desploms, menció especial a la sortideta en lliure entre els dos Ae's,: té el seu què. L3 amb un 'off witch' inicial que no ha sortit en lliure però que se li veu color. I el L4 sense problemes.

 

Està gairebé equipada, només un C2 és recomanable pel L1 i per reforçar l'R3, però amb una mica de gesto i empalmant el L3 i L4 pot obviar-se. La roca és bastant bona essent la típica de St. Honorat, només el L1 té algunes crostes en l'arenisca. Possible descens en dos rapels (30+40), preveure algun cordino o maillon per abandonar.

Apa! Fins aviat i la meva ressenya per tancar el post..

15 anys de... la Nordmagnum al Calderer.

Al Pedraforca, més enllà del pany clàssic del Calderer, hi ha un repóquer de vies ben poc repetides. Potser és la longitud o l'accés indefinit o el caracter auter de la cara nord, però el cert és que allà estan, perdudes i oblidades pel col.lectiu. Fa 15 anys jo vaig fer la meva primera via d'aquest repóquer: la NordMagnum i, certament, el record que en guardo és d'una gran i llarga jornada d'escalada. Una ben bona, variada i sinuosa via.

Recordo que vam haber d'aguditzar la vista i treure el nostre màxim potencial per trobar l'inici i la resta de la via. No sabíem si els trams d'artificial sortirien en lliure però vam aconseguir-ho i això li va fer guanyar un plus de bellesa (màx 6c). També recordo que practicament no ens va tocar el sol i, a l'estiu, també és un punt a favor.

Cal dur un bon remenat de flotants i saber-lo utilitzar amb solvència i rapidesa (500m són força metres). Precaució en l'accés per les grades inferiors de l'Estasen i sortida recomanable pel Collet de la Cova. I una mica de ressenya per tancar el post.

Apa! Fins aviat i l'altra via feta del repóquer és la Joan Martí... una altra bona via a l'ombra.

Indirecta al Cilindre.

Doncs per ser dimarts 13 encara l'hem salvat prou dignament. Volíem anar a Camarasa per fugir del sol i hem acabat al Cilindre de St. Llorenç de Montgai refugiant-nos de la pluja. Ja té gràcia la cosa, i en ple mes d'agost, jejeje!!!

Amb tot, em anat a fer la que em faltava: la Indirecta, via equipada i ben assegurada amb roca que aguanta a baix i molt més bona a dalt (de fet, no cal rumiar-s'ho massa: si hi ha magnesi, gas). Tot i la proximitat amb la Directa i la variant de la Indirecta, és prou bona si us agrada la continuitat (màx 7a).

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

15 anys de... l'Anís del Mono a la Paret Bucòlica.

Les tardes d'estiu són de sol i calor o núvols i tempesta. Fa 15 anys no va ser de núvols i tempesta, i deuria ser més aviat de sol i calor. Certament no ho recordo. El que sí recordo, com ja he fet en altres ocasions, és aprofitar la part dreta de la Paret Bucòlica per escalar una estona a l'ombra.

Aquest cop li va tocar a la poc agraïda Anís del Mono. I és que posar moltes assegurances no és sinònim de via bonica. Una llàstima. Durant una temporada va repetir-se bastant, potser això ha sanejat la roca i ara és més noble, però quan la vaig fer jo, punxava bastant en aquest aspecte.

Apa! Fins aviat i Aliens opcionals... m'etreveixo a dir que recomanables per si ha desaparegut algun clau.

15 anys de... la Núria a Sant Honorat Nord.

Quan baixàvem d'escalar a Coll de Nargó, el perfil del vessant nord de Sant Honorat sempre ens feia enlairar la vista, i l'esperó arrodonit de la Núria destacava per damunt de la resta de relleus. Sempre m'havia inspirat un sentiment de llunyania, salvatgia i inaccessibilitat, però com a bona representant del lloc, calia fer-la.

Així que, avui farà 15 anys vam decidir anar-hi per repetir aquesta clàssica a l'ombra. Però no. A l'ombra no. La poca verticalitat de la paret i l'elevació del sol fa fer l'escaléssim majorment al sol. Per tant, si es vol escalar a l'ombra millor anar-hi al Setembre o Octubre i, si es vol fer al sol millor anar-hi a l'Abril o Maig. A l'estiu potser massa calor i a l'hivern potser massa fred. Vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i no us la perdeu, actualment està restaurada amb parabolts però manté alguna que altra excursió... no us espereu una 'loveclimb'.

Estic al Pou a la Paret del Montnou.

Segueix la calor i segueix la recerca d'escalades a l'ombra. Així que avui he pujar fins la paret oest del Montnou per repetir aquesta nova obertura dels companys de Cardona: Estic al Pou, una vieta amb formacions ben curioses... d'aquí el nom (suposo).

Destaca clarament el L1, bastant més difícil que els altres dos, i per xapar un dels parabolts del llarg prou us ho haureu de mirar amb precisió (quan hi arribeu ja sabreu quin vull dir). La resta és bastant més fàcil i cantellut amb una cavitat taponada i un avenc a l'altre forat de la dreta.

Està semiequipada i cal dur friends fins C3, Aliens i diverses bagues o cordinos. Roca variable amb trams de tot, en general bona. Per començar el descens cal acabar de grimpar per la Cresta del Montnou fins al final.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

15 anys de... la Minotaure a la Paret de Riu Lacó.

L'estiu és sinònim, moltes vegades, d'escalades de tarda i això justament és el que vam fer avui farà 15 anys a la paret de Riu Lacó tot repetint la Minotaure, la més propera al gorg i la que gaudeix de més ombra quan el dia decau.

La via imposava cert respecte donat el poc (o molt poc) equipament existent i la talla dels oberturistes, tot i així, l'escalada va fluir sense entrebancs. Recordo especialment l'R1 feta en un forat on calia apalancar-se bé ja que no hi ha res de res per assegurar la jugada. I també recordo el bon ambient de la part superior amb una roca que no tenia res a veure amb la part inferior.

Apa! Fins aviat i afineu bé el rumb en la grimpada inicial.