Avui ha estat el típic dia que no donaries un duro per escalar: la barreja de boires i núvols era del tot desencoretjadora. Però res, em agafat un gersei de més i som-hi, a la vertical... aquest cop a La Corriu que feia molts dies que no hi anava.
La Torrades amb All sempre ha estat l'aneguet negre de la Paret de Catalunya i durant molt temps va tenir l'espasa de Democles al damunt. Finalment, sembla que els anys l'han ammistiat i ara llueix la seva etiqueta de 'la friki de Montrebei' amb prou dignitat.
I semblava que la boira havia de marxar de Camarasa però no, no ha marxat i ens ha tocat escalar amb la seva freda i humida companyia durant tota la jornada. Què hi farem, aquestes coses passen en aquesta època de l'any... tot i així, pensava que seria pitjor.
Poc abans d'arribar al concorregut Cap del Ras d'Àger, hi ha la Paret de Sta. Lis. Avui fa 15 anys vam anar a repetir l'única via que en molts anys hi va haver a la paret, l'Akhenaton, una molt bona via amb un espectacular darrer llarg que per si sol mereix la visita.
Bons records guardo de la Días de Furia a la Roca Gris repetida avui fa 15 anys. I dic això perque jo, que sempre he estat un escalador mediocre, encadenar un 7a montserratí podia haver estat tota una proesa a no ser per un repòs absolutament necessari que vaig haver de fer... tot i així, bons records.
La Segunda Oportunidad és la via més occidental de la Paret Bucòlica i vaig repetir-la avui fa 15 anys. Només en guardo un record global de via interessant. Una alternativa a l'esportiva que tant m'avorreix.
Recordo que per acabar d'amortitzar la jornada vam fer una vieta d'esportiva penjada a dalt la vira de descens, Bacalao al Pil Pil s'anomena. Actualment crec que n'hi ha una altra al costat esquerra però no us ho puc assegurar amb certesa.
Apa! Fins aviat i ...al final, resulta un bon sumatori.
La Viatge Astral a St. Llorenç de Montgai va ser la meva segona via a la Paret de l'Ós , per mi, una autèntica descoberta després de tants anys escalant. Recordo que un any abans (Des-08) vam fer una combinació rara amb la Issac Grabriel, però tal dia com avui de fa 15 anys, vam fer-la sencera.
Això sí que és escalar amb males companyies. I amb les inundacions de València encara latents, un no sap si la tragèdia ha passat o encara ha d'esdevenir (els meus condols més sincers). Sigui el que sigui, hem sortit de casa direcció a ponent confiant que la meteo ens respectes.
La Tuaregs a la Palleta s'ha convertit, per mèrits pròpis, en una clàssica montserratina del vessant sud. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys.
Poques vies assequibles hi ha a la paret del Peladet de Terradets i una d'elles és la Revolta dels Nyerros, repetida avui farà 15 anys.
Finals d'Octubre ja comença a ser bona època per anar a Terradets, i avui fa 15 anys així vam fer-ho tot repetint la Jardí dels Deus a la paret de les Bagasses.
Tinc una teoria que diu que a Lleida no hi fa mai fred menys quan hi ha boira. Evidentment, no té cap base científica que l'avali però avui a St. Llorenç de Montgai he tornat a foter-me de calor tot escalant l'Oscar i la Directa Oscar al Barranc Fondo.
Amb una meteo incerta he deixat l'escalada guerrera per un altre dia i m'he decidit per una de romàntica amb excursió inclosa. I és que perdres per St. Honorat no té preu. Avui he repetit la Torras Nubiola al vessant est de la Paret de Mu.
.jpg)
Després de la pluja dels darrers dies, l'estat de la roca era una incògnita, però les ganes d'escalar eren massa grans com per deixar perdre una jornada assoleïada com la d'avui. El dubte és on anar davant la febre de l'or que sembla haver-se instaurat aquesta temporada (de bolets).
I s'ha aplanat la boira pixanera a Agulles i, ximpum 'seacabó'. Aquest podria ser perfectament el resum del dia d'escalada avui a Montserrat. Al final tampoc ha fet res, però per impedir allargar un xic més la jornada, ja n'hi hagut prou.
Darrerament us he presentat alguna proposta a les Roques d'en Minguell de La Coma i La Pedra. I avui us en faig una altra ja que fa 15 anys vaig repetir l'Aresta Sud a l'estètica Agulla Geperuda.
És un goig tornar a sentir l'aigua correr pendent avall pel riu Boix. I és que avui m'he decidit (per fi) a fer la Tachín de Vilanova de Meià. No per res, però sempre fa mandra travessar tota la Roca dels Arcs fins l'altra banda.
La Paret del Grau de Coll de Nargó entre les vies llargues i les d'esportiva ja comença estar ben farcida de parabolts. Avui fa 15 anys, vam afegir dues vies llargues més a la col.lecció: primer la Via de la Gemma i després la (gairebé) Tempi Moderni.
A l'Octubre pots trobar dies perfectament estables i amb una temperatura ben bona gràcies a un sol que encara escalfa. Avui fa 15 anys prou ho vam gaudir així a la sud del Pedra tot repetint la mítica Choras Piengue.
En guardo un record de via guapa amb les assegurances justes i a lloc, on s'havia d'escalar amb solvència i tranquilitat per sortir-ne airós. Vaja, que tenia la fama ben merescuda. Suposo que uns quants flotants us aniran d'allò més bé per escurçar les excursions en alguns trams (no tots).
Apa! Fins aviat i per baixar podeu fer-ho per la feixa amb precaució i en el sentit que vulgueu o rapelant.
De vies perdudes a la comarca n'hi ha moltes i una d'elles és la Bones Vibracions a les també perdudes Roques d'en Minguell a La Coma i La Pedra. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i de ben segur que ben poques més en deu tenir.
