Mi Primer Amor al Pilar del Segre.

 Aprofitem aquesta refrescada (eterna) enmig de l'estiu per tatxar una altra clàssica que sembla impossible que hagi tardat tants anys en repetir: Mi Primer Amor al Pilar del Segre. Via d'una evidència, elegància i lògica absoluta i d'una arrogància, atreviment i verticalitat igualment absoluta.

Certament, m'he l'esperava una mica diferent: potser menys equipada del que està i amb la roca també menys gastada. Sigui com sigui, és una molt bona via amb un ambient guapíssim. Destacaria l'inici del L2 com el tram més piquent, fins que no s'arriba a les bagues de la sabina hi ha un parell de metres prou delicats. El L3 també té un tram de fisura ampla curiós però amb els friends grans s'amaneix bé.

La part inferior està bastant semiequipada amb material ben divers i la superior està desequipat. Amb friends fins C4 (repetir al gust i segons nivell), Aliens, bagues, un bon variat de cordinos (per si de cas), una xapa recuperable (pel L1) i el material de fortuna que considereu oportú en tindreu de sobres, ah! i un bon grapat de cintes. Roca molt bona menys el L1 però gastada en tota la part inferior.

Apa! Fins aviat i ...compteu amb ombra fins a migdia i aixopluc en cas de pluja fins l'R3.