Toma Mate i la Xemeneia Fantàstica a la Paret del Doll

Qui s'en recorda del fred siberià? (abans s'en deia hivern). Amb el bo que fa i l'absència de boira m'he descidit a descobrir un raconet de país que tenia poc controlat i feia dies que em rondava pel cap, la Paret del Doll.

Aquest lloc és curiós per què si segueixes la traça desdibuixada dels corriols encara vas bé però en el moment que el perdis pot ser un autèntic infern seguir endevant, així doncs, cal estar molt atents i no confondres amb les traces dels porcs fers.

Volia fer una via però com que he anat ràpid n'he pogut fer dues. He començat per la Toma Mate i després per la Xemeneia Fantàstica. Totes dues són escalades de xemeneia, gairebé sempre ampla, però amb algun que altre pas d'empotrament (motxilla poc recomanable). La segona és molt espectacular per les estructures desplomades que l'envolten i la profunda xemeneia per on puja.

La roca és força variable però majoritariament bona, amb molta pols en els preses. Trams molt herbosos en la part superior de les dues vies, molt desagradable d'escalar i sortida al cim on cal anar a buscar la sabina de rigor per montar la reunió. Aquestes s'han de reforçar o montar totes i en alguna s'ha de ser una mica hàbil. En resum, vies d'aventura en que cal experiència.

Apa! Fins aviat i ...millor portar pantalons llargs.

L'Aresta Brucs i l'Stephanie a la Saca Gran.

Tanquem una setmana de festa a Solsona però de moment encara respirem l'esperit carnavalero i avui l'hem anat a liat per la Saca Gran d'Agulles.

Això sí, fent dues vietes agradables, maques i fàcils per tornar agafar el rodatge com són l'Aresta Brucs i l'Stephanie. Potser la segona amb una arribada al cim una mica més piquent.

Roca, no cal dir-ho, excel.lent. Vies equipades sense excéssos. Bones i còmodes reunions. Només cal vigilar els dies de vent que en la part alta de la regió i en aquesta agulla en concret pot arribar a ser molt fort.

Apa! Fins aviat i... ha penjar la bata fins l'any vinent.

15 anys de... Pitó Agraït i Directa Estel a Canalda.

L'únic dia que he fet dues vies a Canalda en el dia. Normalment amb una ja en teníem prou, però, el repte hi era i vam pensar que aquesta combinació era prou entretinguda.

Primer vam fer el Pitó Agraït, ja descobrireu el perquè a la sortida de l'R2. I després la imprescindible Directa Estel. La primera no l'he repetit mai però la segona ho he fet en dues ocasions (Des-03 i Mai-10), l'última d'elles totalment en lliure.

El Pitó Agraït és una bonica via, exòtica, curiosa, amb alguns pitons clavats en llocs impossibles i una segona meitat bellíssima. La Directa Estel és una petita gran joia de l'escalada canaldera, la més repetida de la paret tot i l'equipament a base de burils (intentarem fer-li una restauració en els propers anys). Ja està restaurada.

Apa! Fins aviat i ...escalada canaldera en la seva màxima expresió.

La Futur Incert i la Ratpenat al Ganivet de Bòixols.

Ja ha començat una setmaneta boja amb els bojos i ho em fet de manera pausada, ja hi haurà temps de correr plaça amunt i plaça avall, i la idea d'avui era fer quelcom lluny i a prop a la vegada, així que el Ganivet de Bòixols era el lloc ideal.

Gairebé totes les vies busquen el vessant sud i avui m'he quedat en les dues primeres, la Ratpenat i la Futur Incert, i començant per la segona que és una mica més fàcil. He quedat sorprès de lo boniques que són sobretot la Ratpenat, realment boníssima.

Estan practicament desequipades però s'asseguren molt bé amb tascons i friends (els claus no calen). Roca adherent, cantelluda i molt bona, i alguna sabina o pont de roca per anar llaçant.

Apa! Fins aviat i booooooooon carnaval, amics!!!

15 anys de... la Greenpeace a la Paret Bucòlica.

En aquesta paret de la vall del Segre hi vaig entrar amb el peu esquerra, i fins que no vam repetir les vies realment bones, en sortíem escaldats.

Cordada en el tram comú amb Asdrúbal i reunió d'aquesta, L4.

La Greenpeace recordo que era una via no massa xula, sempre hi havia aquell trosset trencat, aquella herba emprenyadora, aquell tram desagradable d'escalar. Tot i així, té trams bonics (com el L2) i trams potents (com el final del L4), però en general...phsa! phsa!

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Carta d'un adéu.

Hi ha trucades que no s'hauríen de rebre mai. Hi ha trucades que et porten tristor, que et buiden el cor, que et fan alçar la mirada al cel. Hi ha trucades que et fan enterbolir la mirada.

Volia fer el cor fort però finalment l'he acomiadat amb llàgrimes. Reprodueixo les paraules que un bon amic t'ha dedicat i talment són les mateixes que t'hauria escrit jo.

Quan un bon amic se'n va i se'n va per sempre més,

sentim una gran tristesa.

Revivim les hores passades al seu costat.

Recordem la seva vitalitat,

les seves expressions i el seu parlar.

Però més enllà del record,

ens queda la seva personalitat.

En Mariano era un home íntegre, bo, savi, humil,

una persona tolerant.

Mai cap comentari en contra de ningú,

ni cap retret.

Personalment per mi ha estat un suport en moments difícils,

un referent per seguir lluitant dia a dia,

tot un mestre espiritual

en aquest díficil món que ens ha tocat viure.

Fins aviat, bon amic.

Jo, també com tu, un dia faré l'última escalada

per assolir el cim definitiu.

Per sempre el teu gran amic, Xuxe

Res més. Adéu per sempre, Marià.



   

La Postmortem a Roca Regina.

Dies molt freds a les valls, però almenys el sol de Febrer ja escalfa una miqueta. Avui sort me'n tingut d'aquest sol per què el vent que s'endú la boira també se'ns en volia endur a nosaltres. Vent lateral que raspallava tota Roca Regina.

La Postmortem és una de les clàssiques de la paret, i llàstima que el dia no hagi estat del tot bo per què la via mereix anar-hi en bones condicions. Realment molt bonica, ha superat les meves expectatives de llarg. Només el L2 m'ha deixat un mal gust de boca per lo gastada que estan algunes preses, però la resta és magnífica, amb alguns llargs excepcionals.

Suposo que amb els anys que té , ja estarà tot dit, però hi faré alguns comentaris. Els espits estàn en bones condicions però no pot tardar molts anys en ser restaurada. Graduació del 80. Llargs molt curts que es poden empalmar si porteu més cintes (i que siguin llargues). Reunions amb ambient sense arribar a ser penjades.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

La Cresta Sahara Lliure al Montnou.

Després de la tremenda greguelada d'ahir que a mogut cel i terra, avui era un dia de resaca, de tranquila i freda resaca, com si d'un nen que amaga la mà després d'haver tirat la pedra. Sense ànims de fer gran cosa només de passejar per la muntanya, m'ha fet un gir el tupí i m'he acostat en aquest racó de món (...de Montnou) a beure aigua fresca i respirar aire net.

Amb només el que duia m'he aventurat per la Cresta Sahara Lliure. Bambes, gorro i guants han estat les meves úniques armes, més que res, per combatre el fred ja que la via és molt fàcil i assequible.

És una via absolutament neta, sense cap rastre de res, i on només la línia imaginària de la ressenya dóna fe de la mateixa. La roca molt esquarterada però aguanta. Ideal si la combineu amb la Cresta del Montnou.

Apa! Fins aviat i ... qui deia fred!!

15 anys de... la Dinastia a Canalda.

Com si de l'enamorada d'un enamorat és tractés, feia massa dies que no escalavem a Canalda i ja la trobavem a faltar. Teníem que seguir col.leccionant vies, i fa 15 anys li va tocar el torn a la Dinastia, a la bonica i assequible Dinastia.

Des de llavors l'he repetit dues vegades més (Jul-02 i Jun-10), disfrutant cada vegada més de les panxes canalderes però sense poder alliberar l'Ae del L2, mecatxis!!! La sortida de l'R4 és una mica punyetera i no s'ha d'anar on sembla que s'hagi d'anar (i fins aquí puc llegir, jeje!!). Per la resta, cap problema per ser una via canaldera.

Apa! Fins aviat i compte amb l'últim llarg que és de la Falcon i no té res a veure, ok?.

Nota (del 30 de Març de 2016): Torno a repetir aquesta via per quart cop i sense poder alliberar l'Ae del L2 (ja ho dono per inútil, snif snif!!) i trobant més de 6a+ la sortida de l'R4, més aviat 6b (quan tingui un ratet refaré la ressenya).

Per la resta tot segueix igual i al seu lloc. Dir que a la baixada ens han vingut a veure els Agents Rurals per dir-nos que Canalda està en regulació per rapinyaires en aquesta època de l'any, així que una altra paret que durant l'hivern i primavera no s'hi podrà escalar (batua radell!!!).

15 anys de... la Cabernet Sauvignon als Puntals d'Àger.

La primera visita a les parets d'Àger em va deixar un regust de boca magnífic. Calia tornar-hi però en aquells dies tenia molt poques ressenyes de la zona. Per sort, una d'aquestes poques, estava dins el meu nivell i vam descidir anar-hi.

La Cabernet Sauvignon puja per la zona dels anomenats Puntals d'Àger. Molt estètics i bonics però amb roca més variable que les seves parets veïnes. Guardo un bon record de la via sobretot de la part superior, molt maca. No puc dir el mateix del L1que era i és (suposo) molt dolent.

Apa! Fins aviat i... algú sap quina via han obert a l'esquerra?