dijous, 24 de novembre de 2011

15 anys de... la Shoogagoogagunga a Canalda.

Aquesta va ser la meva segona solitària. Tot i que encara era un passarell, almeys ja coneixia el pa que si donava, així que em vaig buscar una via que sobre el paper estagués dins el meu nivell i en un lloc que em coneixia molt bé, Canalda.


La Shoogagoogagunga és una via del munt però amb alguns trets que la fan un xic diferent. Segueix un visible diedre de la part dreta de la paret. Diedre, que no s'escala en diedre però tampoc amb les típiques panxes canalderes... tot i que també en trobareu alguna, naturalment. La roca la recordo bona amb trams acceptables però amb dues entrades a reunió molt herboses, l'R2 i l'R3. El L1 té la seva gràcia, sobretot pel de segon si el de primer no s'ho treballa una mica.



Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Nota (del 29 de Gener de 2014): Avui he tornat a escalar aquesta via però aquest cop amb molt bona i nova companyia. Després d'uns dies malalt l'escalada a resultat més feixuga del que m'esperava.


Tot i així, l'hem pogut fer sense clavar que sempre es un alicient més (no us oblideu els friends fins al C1 i els Aliens).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Je, je, que valent que estaves...

Per mi, graus ajustats típics dels pioners..., roca en general cutre...i sí, tot i això l'he fet dos cops...jeje, coses de la mala memòria.
Jo només la recomanaria als coleccionistes de la paret.


Axel

Parce ha dit...

Ei Axel. L'altre dia quan hem vas comentar que la vau fer, vaig intentar recordar la via, i en cap moment en veníen pensaments de roca cutre, tot i així, encara hi he posat el comentari de trams amb roca acceptable que sinó ho hauria deixat amb bona a seques. De si es o no recomenable, no ho faig amb cap, això és molt personal. I el grau... a mi em va costar més el L1 que el L4, jeje!!

Apa. Cuidat crack.