dilluns, 21 de novembre de 2011

Diedre Vidal Farreny i Cresta Tío María al Cilindre.

El matí és lleva fred, humit, mig tapat i mig enboirat a la vegada, m'entren ganes de donar-me mitja volta al llit però una tímida clariana per llevant em desperta l'esperança que avui podré escalar. Després de rumiar una estona m'encamino cap a ponent, la terra seca on mai plou, o més ben dit, on no vull que plogui.


Com que no me'n fiava un pèl, he descidit fer una via  ràpida i si aguanta fer-ne una altra. Per tant, primer he anat al Diedre Vidal Farreny al Cilindre.



I com que sóc afortunat, després he pogut fer la Cresta Tío María, sumant uns quants metres més a la jornada ...i escalant amb màniga curta, jeje!!


Les dues vies estan perfectament assegurades  i equipades amb parabolts. La roca és bona sobretot a la cresta, que la puc qualificar d'excel.lent. Crec que són ideals per iniciació, tant sí és la primera escalada com si és per estrenar-se anant de primer.




Apa! Fins aviat i... qui no s'arrisca no pisca.

3 comentaris:

Xavi ha dit...

Tota la raó Lluís, avui nosaltres no ens hem arriscat i no hem escalat, però es que tot feia pinta a estar moll i molt humit. Per cert, quan vulguis anem a fer la "Mel i mató".

Ens veiem dissabte a Solsona!

Parce ha dit...

Sóc un cul inquiet i no me sabut estar a casa, jeje!

Ens veiem dissabte i en parlem.

Joan B ha dit...

Bona pensada,
Nosaltres vam estar-hi el diumenge i també varem poder escalar sense mullar-nos.
El diedre fa molts anys que el vaig fer i recordo que em va agradar molt. l'haurem de repetir algun dia.
Salut i a tibar