Molta història té al darrera aquesta via i aquests últims mesos m'ha vingut a la memòria. Projecte inacabat d'un antic amic i que finalment descideixo enllestir en solitari. D'entrada s'ha de dir, que aquesta és una via que no s'hauria d'haver obert mai, ja que l'autèntic esperó és el que segueix la via dels Animistes.
Suposo que la impaciència és va apoderar del meu amic i va començar ha obrir sense haver fet la via veïna. No volen caure en el pateix parany i seguint els meus principis (primer repetir per poder obrir) faig la citada i hem queda clar que acabar el projecte només serà una cagada. Però hem toca la moral que havent fet les coses pels canals legals, passin de mi i no em tornin contesta de si pots o no pots obrir en aquesta zona. Per tant, aquí teniu el Silenci Institucional a la Roca de Ponent.
La via m'ha costat molt d'obrir i he apretat de valent tant física com psicologicament. He estat incapaç de fer-ho millor. He vigilat molt en col.locar els parabolts per no entorpir la via veïna i he tingut que fer algun flanqueig que hagués peferit no fer, però al final no ha quedat més remei. Sort que tenia qui em donava ànims.
El L1 i fins l'espit del L2 ja estava obert, jo he fet la resta. El L1 ha quedat semiequipat i la resta poc equipat. S'ha de dur tascons, friends des d'aliens fins el C2 i alguna baga. La roca és molt bona menys algun punt molt concret. Recomenable portar una sobredosi (o dos) de sang freda i els ulls ben oberts.
Apa! Fins aviat i... una vista d'àliga tampoc anirà malament.
NOTA del 22 de Desembre de 2012: Avui he repetit amb cordada la via per confirmar el grau. El company creu que està correcte i jo, de segon, també.
L'únic que varia, és que hem trobat un clau de la via dels Animistes. Jo no el vaig veure quan obria ni quan vaig repetir aquesta, per tant, he refet una mica la ressenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada