La primera més que una broma era una vacil·lada amb la ressenya que dúiem. Ara consultant per internet veig una graduació més realista i més d'acord amb el que m'ha semblat (que consti que m'he pillat com una bèstia). Equipada i restaurada.
La segona clàssica i bonica. L'entrada original crec que no la fa ningú . Destacar el L4: atlètic i de col.locar-se bé. Assegurances antigues sobretot els claus (reforçables amb aliens).
I l'última on val la pena anar relaxat perquè les assegurances no estan precisament aprop. Equipada i restaurada, també.
Roca molt bona en general a la Broma de Satán i la Cerdà Pokorski i, alguna llastra dubtosa en el L2 de la Yeti, la resta cap problema.
Apa! Fins aviat i uf!!quin munt de "guiris" pel monestir!! ...sort que a la comarca no n'hi ha, hehe!!
Només per tocar la pera, nosaltres vam fer la entrada original de la Cerdà-Pokorski de la Prenyada! hi ha reliquies com un cargol de via de tren i aquestes coses...
ResponEliminaJ. Casas
Perdó perdó. Gairebé ningú.
ResponEliminaJejeje!!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUf! Ja veus si s'ha mort! Ara fa pànic posar-hi el peu per arribar a la primera xapa. D'aquí uns anyets, pas d'espatlla...
ResponEliminad'esquena.
ResponEliminaBuenas....habla el responsable de subirse el otro dia por los restos moribundos de la sabina...los proximos reequipamientos habra que pensar en plantar sabinas de plastico para que perduren en el tiempo o regraduadar esas salidas explosivas sin utilizar las muletas vegetales....de todas maneras muy buena via y mejor el haberla compartida con un par de buenos amigos...saludos luichi
ResponElimina