Ja fa temps, vaig fer un intent a una via de Cabirols i en vaig sortir ben desorientat. Vaig fer-ne una ressenya i cada cop que obria la guia del Pedraforca apareixia a primera fila. Ja tenia ganes de tornar-hi ja, però la assoleïada costa per la tartera de la Dent de Cabirols em feia una mandra terrible, així que avui hi he anat per l'ombra del bosc resseguint corriolets perduts.
He fet la Cerdanyola, o almenys gran part d'ella: només em queda el dubte de la part central que era molt indefinida. Però anem a pams: la part inferior és sinuosa per uns diedres evidents i fàcils de seguir. La del mig, indefinida amb poquíssims rastres de pas. I la superior atlètica, vertical i amb possibilitat de serpentejar per la via Badalona. Tot i el que pugui semblar, la via és bonica: injustament abandonada.
Com ja us podeu imaginar, a la via gairebé no hi ha res (tres pitons i un pont de roca) però molts arbres per muntar reunions. Per tant, porteu tascons, Friends (fins C3), Aliens i bagues llargues (algun pitó opcional). La roca l'he trobat bona en general (a vigilar en els replans i algun tram herbós en el L1 i les feixes). Si vigileu amb el fregament podeu empalmar llargs com us indico a la ressenya, sinó, haureu d'improvisar.
Apa! Fins aviat i preneu nota per aquest proper diumenge.
Li estàs agafant apreci a Cabirols,mira que se t'hi acabaran les vies, jejejeje. Felicitats per l'escalada company!
ResponEliminaUf!! Se m'acaben a tot arreu!!! Almenys les fàcils!! Jeje!!
ResponElimina