15 anys de... la Guateque al Serrat dels Monjos.

La Guateque del Serrat dels Monjos a Montserrat és l'altra clàssica del lloc juntament amb la Pícnic. Jo vaig fer la meva repetició ara farà 15 anys però els records s'em confonen amb totes les vies que hi he fet.

Sense ser gaire més difícil que la citada Pícnic sí que us farà escalar una mica més. Trobareu informació extensa i variada per la xarxa, així que poc afegiré jo.

Apa! Fins aviat i ideal per dies freds.

La Martyrium a Canalda.

I com diria algú... o bé com fer honor al nom de la via i tenir que baixar amb els gats posats, jejeje!! Doncs sí, avui he fet possiblement la primera repetició de la Martyrium a la paret de Canalda, la qual vaig intentar un cop (Nov-04) i no vaig passar del primer espit.

Així, més conscienciat que mai i sabent que el Diedre Raspinell era l'escapatòria, he anat pujant poc a poc que la vieta no regala res. El L1 és el més llarg i desagraït, la resta millora notablement. Destacar els trams d'artificial: curts, tècnics i amb una bona fava si alguna cosa falla. L'últim A2 queda pendent que s'em feia tard.

Dur els tascons (petits), friends (fins C2), Aliens, algun clau llarg (2 o 3), diversos de curts (4 o 5), alguna falca petita, algun taco més gran, algun cordino i molta imaginació per col.locar-ho. Roca dolenta els primers 30m i després millorant molt. Reunions equipades i poca cosa més.

Apa! Fins aviat i ...entrem a les últimes cinc.

Jet Lag a la Roca Subirana.

La Roca Subirana és una modesta paret amb un accés fàcil i còmode des del camí del Santuari de Lord. Fa uns anyets van obrir-hi la Jet Lag i avui que disposava d'una estoneta al matí l'he anat a repetir.

Vieta curta i ràpida sense pretencions a combinar amb alguna altra del lloc. Afinar bé la vista per trobar l'inici i després ja sense problemes.

Dur cintes i alguna baga. Roca bona en general. Descens per un desdibuixat corriolet per la vessant obaga i cap a l'oest, precaució.

Apa! Fins aviat i  recomanable fer cim per trobar-lo des de l'inici.

15 anys de... la Nivea a Canalda.

Dins els actes de la segona trobada d'escaladors de Canalda, ara fa 15 anys que s'ha dit ràpid, vaig tenir la sort d'escalar la Nivea amb un dels seus oberturistes. Jo, ja l'havia intentat anys abans (Set-98) però ens vam baixar del difícil L4 i ens vam escapar flanquejant a l'esquerra des de l'R3.

De fet la via la podríem dividir en dues parts: els tres primers llargs fàcils, sinuosos i amb roca normal i, l'espectacular, difícil i bestial L4 (no infravalorar-lo). Només per aquest llarg ja val la pena fer la via. Dur tascons mínim.

Apa! Fins aviat i ... en la meva opinió, aquest L4 està dins el 'top 5' de millors llargs canalderos.

La Casas Chani al Serrat del Moro.

Tants anys escalant i encara tinc clàssiques per fer, jejeje!!! Avui hem anat a Montserrat a fer la Casas Chani al Serrat del Moro que juntament amb la Mas Brullet són la parella imprescindible del lloc i que prou et deixa un bon gust de boca.

Informació extensa per la xara denota la seva feqüentació, així que poc afegiré jo que no s'hagi escrit ja. Potser el més rellevant seria dir que alguns burils demanen una restauració a crits. Personalment crec que una clàssica com aquesta ja NO té que estar amb assegurances de museu i més després de la reobertura amb parabolts dels dos primers llargs pel desprendiment.

Cal dur alguns tascons, friends fins C3 (C4 o C5 recomanable per l'últim llarg) i alguna xapa recuperable. Equipament antic a partir de l'R2, i aquestes en bons arbres o acribillades de burils (amb algun espit). Roca bona i una mica gastada en algun tram i L4 amb una mica de terra.

Apa! Fins aviat i bon ambient a la part de dalt.