15 anys de... l'Aresta Larrangus al Grand Billare.

De vegades, arriben ressenyes a les mans d'un que no tens ni idea d'on són ni com anar-hi. Això és el que em va passar ara farà 15 anys amb l'Aresta Larrangus del Gran Billare a la bonica vall de Lescun: la via es veia molt llaminera però vam pagar la "novetada" de no coneixer l'entorn ni la muntanya.

En general, recordo que ens va fer un dia de molta calor i dos o tres ingredients imprevistos va fer que ens sortis una jornada d'aquelles que et deixen ben curtit: vam errar en l'aproximació fent-la el doble de llarga, a la paret li tocava el sol de ple tota l'estona i també recordo que no bufava ni un bri d'aire. En resum, que després del rapel i amb les ganes que teniem de sortir vam fer un ensamble memorable pel corredor de l'esquerra.

Apa! Fins aviat i tot i així en guardo un bon record... i crec que aquesta va ser l'última aventura pirinenca feta amb el Marià després d'almenys una, dos, tres, quatre i cinc sortides extraodinàries.

Ot el Bruixot i Ratafía a la Filigrana.

Després de més d'un any sense anar a la regió d'Agulles a Montserrat, avui ha estat un dia perfecte per fer-ho tot i ser estiu: sense sol, sense calor i sense gent... collonut. He fet un parell de vies a la Filigrana, agulla que encara no havia escalat mai i on em feia molta il.lusió poder veure el famós clau cimentat.

Primer he fet l'Ot el Bruixot i després la Ratafia. Entre l'una i l'altra he provat de fer en top rope el tram del clau citat i... la veritat és que he flipat pepinillos de com el van poder posar allà on està i després seguir amunt, increïble!! De xapar-lo? impossible superior, pfffff!!!

Pel que fa  a les vies, totes dues són prou maques, fàcils i d'agradable escalada tot i les assegurances distants. Conecten amb la via Normal en l'últim llarg. Jo recomanaria dur algun flotant per si de cas i alguna baga. Roca molt bona en general i descens per l'aresta nord amb un rapel de 25 o 30m màxim.

Apa! Fins aviat i ... sou d'Alien o merlet vosaltres?

Super Gratton al Gat.

Déu ni do de la calor que està fent aquest estiu o m'estic tornant massa domèstic (que també pot ser), sigui com sigui, hem anat al Pedraforca a cercar una mica de fresca a l'ombra del Gat per una via que ressenya en mà semblava innocent i no massa problemàtica.

Doncs res més lluny de la realitat: la Super Gratton és una vieta entretinguda, gens a menystenir i on sempre has d'anar mantenint les distàncies amb l'Homedes. Destacar el diedre del L3: ben assegurat amb un espit però amb la roca delicada i on cal una bona apretada per superar el desplomet.

Semiequipada on cal dur alguns tascons petits, friends fins C3 i Aliens. Roca molt variable amb diversos trams bons però potser bastants més de mediocres. Es pot baixar rapelant per l'Homedes, seguir per aquesta o escapar-se pel collet del Gat com em fet nosaltres.

Apa! Fins aviat i tot i la roca, la part inferior és ben interessant i amb ambient.

15 anys de... El Vol de l'Home Ocell a les Agudes.

Mals records guardo d'aquesta jornada d'avui fa 15 anys escalant El Vol de l'Home Ocell a les Agudes del Montseny, i suposo que per això no hi he anat més... ni tant sols d'excursió.

Ens vam mig perdre, vam passar calor i per acabar-ho d'adobar, ens van petar el cotxe per robar-nos lo poc que vam deixar a les motxilles (lliço apresa de no deixar-hi res d'un altre cop).

Apa! Fins aviat i ...de la via només recordo que la vaig fer tota en lliure, de la resta res de res.

La Xemeneia Filiprim a Busa.

La part més oriental de la cinglera sud de Busa hi toca l'ombra a primera hora del matí, per tant, ben bé sud no deu ser, més aviat sudoest. A més a més, l'encaració de la Xemeneia Filiprim ens dóna més estona d'ombra: almenys fins a migdia. Així, em aprofitat la ben entesa per fer-la en aquest matí d'estiu.

És una llàstima que la via estigui envaida per les herbes i un esbarzer de bones proporcions en la primera meitat del L1 i també, és una llàstima que la roca de l'últim llarg sigui francament dolenta, perquè tot el que és la part central format per la xemeneia pròpiament dita és molt bonica i d'agradable escalada. Valdria la pena fer-li una neteja, sense dubte.

De material només trobareu una baga al cim i dos claus a l'R1: el mínim imprescindible per poder rapelar (preveure bagues) ja que la via acaba en una agulleta separada de la paret i el que queda fins a dalt és una autèntica selva mediterrània. Cal dur els friends fins C3, Aliens i diverses bagues llargues per blocs empotrats. Roca bona a la part central de la xemeneia i dolenta a la resta on també hi ha herba com he comentat.

Apa! Fins aviat i per cert... us dec encara la ressenya de la darrera visita feta a Busa.

Via del Quart Home a la Roca del Migdia.

Aquests darrers dies he navegat en un mar de dubtes per decidir on anar escalar: ahir al vespre vaig optar pel Cadí i fins aquest matí al prat no he triat la via. Finalment, la vista s'ha m'ha perdut en les formes ben dibuixades de la Roca del Migdia.

He repetit la Via del Quart Home: perduda injustament en el temps i en la llunyania. En general m'ha agradat però sabent on estas i sabent que la qualitat de la roca és el que és. Molt evident tota ella resseguint xemeneies i diedres a partir de l'R1 (amb un final de festa del tot inesperat i diferent). Trobar petits rastres de pitonatge d'antany ajuda en la certesa del camí a seguir juntament amb algun pitó i algun buril a les reunions.

Molt poc equipada on cal dur els tascons, friends fins C4, Aliens, alguna baga ben llarga i 4 claus variats per montar alguna que altra reunió de la meitat superior (sense ells la cosa quedaria francament precària). Roca variable: esquarterada en alguns trams, bona en d'altres i pedra solta en els trams fàcils i replans.

Descens per la Canal d'Estana sense fer cap rapel però si un parell de desgrimpadetes de IVº: Agafar-s'ho amb calma i mirar bé ençà i enllà per anar trobant el caminet. A mitja canal hi ha un rapel de dos claus (preveure bagues) d'uns 30m màxim i, ja al final diferents sitrals: un rapel llarg d'un sol clau (de la 'muerte'), un altre de dos però que sense neu no s'arriba i finalment una corda fixa (també de la 'muerte') lligada d'un parabolt que permet fer un rapel curt (que ni que sigui un de sol, dóna més confiança que tot lo altre).

Apa! Fins aviat i no us desanimeu per l'aproximació... tampoc és tant, jejeje!!!

Còctel de vies a Les Llosanques.

Com passa el temps, renoi! Ja fa dos anys que vaig fer l'última via a la sud del Pedraforca, així que ja tocava tornar-hi. Mirant ressenyes m'ha fet gràcia anar a les parets de damunt el Prat de Reo on encara no havia estat mai. Com que són curtetes i fàcils n'he fet unes quantes fins que la calor m'ha fet passar les ganes de continuar.

Primer he fet les tres del puntal més occidental: la Sense Nom, l'Elidirect i l'Adora'l. I després he anat a la paret de les Llosanques a fer la Suicida Free i una altra que crec que m'he inventat de dalt a baix perquè no he trobat res de res (només la fletxa inicial).

Totes són del mateix estil: plaques d'adherència però destacant les canaleres de pedra de la paret de les Llosanques, espectaculars! Dur algun tascó, friends fins C2, Aliens i alguna baga i cordino. Reunions en arbres i roca molt bona en general. Aproximació evident des de Prat de Reo i descensos per la dreta amb precaució.

Apa! Fins aviat i tranquilitat assegurada.

L'Esperó Eclèctic a l'Agulla del Montnou.

Després de molts dies (massa dies) sense tocar roca, avui ens hi tornem a posar en una matinal ràpida a l'ombra de la Paret del Montnou per escalar la bonica agulla de la seva part més oriental. Ja feia dies que li tenia ganes a l'Esperó Eclèctic però les escalades a l'ombra i aprop de casa s'han de dossificar escrupulosament.

Així doncs, vieta fàcil i evident on només un pas inicial perfectament assegurat ens farà apretar una miqueta. La resta ajagut i on només haurem de prestar atenció a la roca que en algun punt es presenta força esquarterada.

Dur alguns flotants i algunes bagues per les sabines. Possibilitat de seguir per la Cresta de Montnou allargant així l'activitat i sense tenir que afegir més material extra o, fins i tot, per la Cresta Sahara Lliure.

Apa! Fins aviat i sinó sempre podeu rapelar pel vessant nord.

Calor extrema.

Uau! Què bèstia! Fa tres dies publicava un post amb les temperatures de rècord que vam tenir, però davant la bestialitat de l'episodi he volgut recollir les dades de l'estació automàtica que el meteocat té al poble. Així que aquí teniu les captures de pantalla.

 

Quatre dies seguits per sobre dels quaranta graus: qui ho vulgui vanalitzar, ho pot fer, però no deixa de ser una bestialitat que malauradament serà cada vegada més avitual.

Apa! Fins aviat i ... el run run em diu que hi tornarem.

---------------------------------------------------------------------

 

Suposo que a dia d'avui gairebé tothom és conscient que l'escalfament global és una realitat, i una clara mostra d'això són les temperatures màximes d'avui... brutals!

I Solsona no està al 'top ten' però déu ni do també. Jo només recordo un altre cop haver superat els 40° (crec que el 2015) i mai la d'avui.

Recomanar prudència i seny a l'hora de programar les escalades (les temperatures sempre són mesurades a l'ombra) i molta precaució en tot lo relacionat amb els incendis forestals.

Apa! Fins aviat i ...de foc a l'obaga, ni de broma.

Nota (de l'Agost del 2021): Un altre episodi de calor extrema que ens a portar un parell de dies per sobre dels quaranta graus i dos dies més sense arribar-hi però per ben poc.

Us he penjat les captures de pantalla de l'estació metereològica on un dels dies va igualar el regristre del Juny del 2019. Déu ni do. Ah, per acabar un detall de la nit de l'11 al 12 que va ser ampliament tropical... gairebé tòrrida, uf! uf!

Nota (del estiu del 2023): Calorada històrica aquest Juliol a Catalunya amb els 45,4° de Figueres i més de 80 estacions automàtiques del Metecat per sobre de 40°. Entre elles la del poble, amb record també mai vist, 42,4°. Brutal!!

Però és que aquest final d'Agost també ha estat espectacular: des del dissabte 19 fins el dijous 24, hem estat al llindar dels 40º (per dècimes), però el dilluns 21 sí que els vam superar. Com ha anècdota comentar la caiguda de 10º de temperatura en el moment de la petita tempesta que hi va haver.

Repassant una mica aquest post, m'adono que en els darrers tres anys, sempre em tingut algun o alguns episodis que em superat els 40º (el 2022 va ser durant els incendis del Juny que al no ser record no ho vaig anotar).

Nota (del estiu del 2024): Primera onada de calor severa de l'estiu i primer dia que superem els 40º (ahir i abans d'ahir 39°), un fet que es va normalitzant estiu rera estiu.