Jornada fantàstica avui al Roc d'en Solà de Perles, tot i que el sol comença a notar-se al clatell encara s'està super bé. He anat a fer una via de la part més occidental de la paret: la Via Fora!. Ben bonica i ben trobada amb l'espai just i suficient.
Heu sentit a parlar mai de l'horari de papa? doncs aquest és l'horari de que disposo ara i si el destí és Montrebei és millor no complicar-se la vida i anar amb el fuet al cul (Speed Clean Climb, jeje!).
Dies com el d'avui voldries que no s'acabessin mai, radiant i lluminós com feia temps, i tot, a l'espera del canvi de demà. He anat al Montsec d'Ares dins la solitud més absoluta per repetir la Diagonal del Trip.
Dia esplèndid, lluminós i temperatura super bona, llàstima que les obligacions no m'hagin deixat gaudir-lo en la seva totalitat. He anat a fer un parell de vietes a la paret de Riu Lacó (l'inesgotable Riu Lacó), avui la Tofonaires i Al Fil del Lloc... un pim pam fora.
Aquesta via de la paret del Grau, a Coll de Nargó, l'ha tinc una mica entravessada. No perque sigui lletja, ni exposada, ni herbosa, ni bruta, res, res de tot això. A l'Expedient Obert li tinc una mica de mania perque no he aconseguit mai treure-la tota en lliure i això que ho he intentat un munt de vegades (Ag-08, Ab-10 i Des-14).
De ben segur que el desitjat aixecament comarcal serà rebut com aigua de Maig, tant mateix, em fa més por que una pedregada... el temps dirà i, mentre no arribi, seguim amb les escalades solsonenques. Avui, matinal a quatre curtes i altives agulles de la Móra Comdal.
He pujat fins els Torms a repetir les vies originals de l'Agulla del Merlet, els Torms Xics (nord i sud) i el Torm Central. Vietes equipades amb una roca delicada en general i descensos en rapel. Petit laberint de colls altius, bucòlics i acollidors, res a envejar a l'enyorada Montserrat.
Apa! Fins aviat i mica en mica ens anem coneixent la vall, almenys la part baixa... la part alta fa més mandra, jeje!!!
Anomeno així, Integral del Camell, la suma de tres vies a la zona del Camell de la Móra Comdal. Les tres vies són: l'Esperó de la Martina al Morro (no confondre amb la del Pinacle) i, l'Aresta sud i l'Esperó del Sàlzer al Camell. M'adono de la falta o mescla de toponímia en molts dels accidents topogràfics de la vall, per tant, tocarà investigar i modificar noms a mida que els anem descobrint o consensuant.
Les crítiques que havia escoltat de l'Amanita Moscata a la paret de les Bagasses sempre eren bones i, ja feia anys que tenia ganes d'anar-hi, però pujar fins allà dalt fa una mica de mandra quan encara tens vies per fer a baix al congost. Tot i així, avui fa 15anys vam decidir que ja ni havia prou i que l'havíem de repetir.
De la via recordo poc: el bonic final del L1 (originariament L2), l'atlètica placa del L5 i poquetes coses més. Però com que trobareu informació extensa per la xarxa no tindreu problema. Diuen que ara és millor començar a rapelar per la via Delincuentes, així que vosaltres mateixos.
Apa! Fins aviat i tres rapels fins a la feixa i després ja caminant.