A la paret de la Font Freda, a Terradets, sempre hi han hagut dues grans clàssiques: l'Esperó del Vent, la difícil i, la Fisura Oblicua, la fàcil. Fàcil, evident i bonica. Tot i no recordar passatges concrets en tinc un bon record global.
Així que avui fa 15 anys, vam repetir-la i disfrutar-la. Per la xarxa trobareu informació de tot tipus, jo només puc dir que lo de fàcil és comparat amb l'altra, lo d'evident és des de lluny però que un cop posats en matèria estigueu atents i lo de bonica almenys per mi que m'agraden aquestes vies.
Apa! Fins aviat i... el que sí teniu assegurat és una bona jornada d'escalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada