Magic line al Gorro Frigi.

La regió de Gorros de Montserrat és una de les parts de la muntanya que menys he visitat (els motius són evidents per un ocell de bosc com jo) i els companyis (amb 'i' segons els cànons actuals, oi?) molt amablement m'han fet de guia per la Magic Line del Gorro Frigi.

La via és un gran reserva vist el número de parabolts dels voltans. Nosaltres ens hem limitat a seguir els espits mimetitzats integrats plenament amb l'entorn i ha una distància raonable per no passar angúnies. Només destacar la falta d'un d'ells a la part difícil del L3 i que ens obligarà a posar un Alien per assegurar la jugada (crec que el verd o groc però per si de cas deixem-ho amb el semàfor).

Dur 8 cintes + R., el semàfor i poca cosa més. Roca molt bona i descens en rapel (25+50) pel vessant sudest. Precaució amb el pupurri d'assegurances en els llargs finals.

Apa! Fins aviat i per cert, possible variant d'entrada per evitar la piquent panxa d'inici del L1.

Aromes de Malanyeu a la Paret del Devessó

Tenia ganes de tornar a Malanyeu i avui hem fet una de les bones de Malanyeu, una via amb essència Malanyeu, amb Aromes de Malanyeu. Els aromes d'abans, sense tants parabolts, ni tant magnesi, ni roca gastada. Una bona disfrutada, si senyor!!

L'Aromes de Malanyeu és una via oberta amb destresa i bon gust. Aprofita el màxim les possibilitats de la roca i exprimeix també al màxim el poc espai disponible (sobretot al final del L1). Mantinguda en el Vº/V+ amb algun passet ben bé de 6a.

Jo l'he trobat bastant assegurada basicament amb ponts de roca, però us caldrà dur els friends fins C2 i Aliens, també recomanable un assortit de cordinos variats per si n'heu de canviar algun o alguns. Roca molt bona tota l'estona i practicament gens d'herba. Descens en rapel per la mateixa via.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

Desconfinats a la Paret del Doll.

Bastant a plogut des de la darrera visita a la Paret del Doll i, amb aquest final d'estiu, hem repetit una de les tres profundes xemeneies obertes darrerament al vessant oest per no passar mica de calor. Ens hem decidit per la Desconfinats, la del mig, però perfectament podiem haver anar a qualsevol de les altres dos (ja arribarà el seu moment).

D'aquesta, en surto amb la sensació d'haver escalat un rostollet: massa terra, massa herba i massa caca d'ocell per fer-ne una altra valoració (lo de clàssica ho veig lluny). Algun tram bo el té però no sé si compensa la resta (cadascú ja en treurà conclusions).

Semiequipada i les reunions a reforçar. Dur mínim tascons discret, friends fins el C3, Aliens i diverses bagues o cordinos, tot el que porteu de més és opcional. Roca variable, a estudiar en diversos trams i, lo comentat de la terra i tal. L'R opcional per fraccionar el L3 és justeta de reforçar, nosaltres l'hem fet d'una tacada (quedant un senyor llarg) i, el túnel és més aviat passar pel costat de dins d'uns blocs empotrats.

Apa| Fins aviat i una altra regulació per apuntar a la llista ...algun voluntari per fer-ne un recull.

La Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent.

Dia insegur en que no hem volgut arriscar gens per si la pluja ens feia fora, així que les parets de Comiols eren el lloc ideal i la Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent la via perfecta: ombra (per si feia sol), ben assegurada (per anar ràpid) i rapelable (per si ens atrapava algun ruixat).

Pel que fa a la via, és una escalada ben interessant i disfrutona, amb un L2 on és podrà apurar al gust de cadascú però amb un grau original benèvol, un curt L4 que dóna accés al cim que no hem fet perque és purament de tràmit i per resumir-ho: una via 'plaisir' amb totes les lletres.

Cal dur un bon grapat de cintes (unes 18 de variades per xapar-ho tot). Roca molt bona en general, descens en rapel, ombra fins la una i final comú amb la via veïna (per cert, hi ha un pont de roca vell a l'alçada de l'R2 dreta que no sé pas d'on ve i on va).

Apa! Fins aviat i la nota discordant ha estat l'excessiu soroll de trànsit de la carretera... una autèntica pena.

15 anys de... l'Unai a la Paret del Pas Estret.

 La Paret del Pas Estret a La Coma i La Pedra és una perfecta desconeguda de la comarca. Jo, ja us l'he presentat en alguna altra ocasió (amb aquesta via i aquesta altra) però tot i així continua essent ben tranquila. Fa 15 anys, vaig repetir un parell de vietes entre elles la que avui us presento: l'Unai!

Escalada fàcil, equipada, homogènia en el grau que no presenta cap tipus de problema i que us servirà per fugir del sol d'estiu (almenys durant el matí). Aquí us deixo una senzilla ressenya ja que els records són ben escassos.

Apa! Fins aviat i feliç diada... amb el foc latent per quan torni fer falta.

15 anys de... la Klata Barata Niktó a Busa.

La bonica ShangriLà inaugurava el vessant sud del sector de la presó de Busa. Jo, uns anys després, em vaig fixar en un diedre orientat a l'oest just passades les balmes de l'Areny. Així neixia avui fa 15 anys la Klata Barata Niktó.

La via no crec que s'hagi repetit mai i això que el L1 és ben bonic i vertical amb un forat perfecte per l'Alien groc on haureu de decidir si fer-lo servir de canto o d'assegurança. Tot i així, el L3 i, especialment, la sortida al cim espatlla la via i la relega al col.leccionisme. Llàstima.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que vaig fer en el seu dia.

La JosepMª Cases 'Xuxe' a l'Ag Gran de les Morreres.

Molts dies sense escalar (massa dies) i avui hem aprofitat la tarda per fer-ho en aquesta via de recent obertura al Port del Comte. Estètica i elegant, la Josep Mª Cases 'Xuxe' puja per l'altiva Ag. Gran de les Morreres: un caos de puntes, gendarmes i ag. de variades dimensions en el vessant més sud de la muntanya. 

Vieta prou interessant amb els seus trams bonics i atlètics i els seus trams rostollets (més dels primers que dels segons). Destacar la verticalitat del darrer llarg amb un parabolt estratègicament col.locat que dóna confiança per apretar en lliure (tot i que tampoc és tant dur com diu la ressenya original).

Poques assegurances als llargs i reunions equipades (per rapelar també). Cal dur Aliens, friends fins C2 i millor el C4 que el C3 i diverses bagues. Roca variable on cal estar atent (el punt que li falta a la via per acabar de ser bona del tot) i algun curt tram herbós (L2). Descens en dos rapels (20 i 60).

Apa! Fins aviat i per l'accés des de Coll de Jou recomanable un vehicle tot camí o similar... sinó sumar 30min més de caminada.

15 anys de... El Vol de l'Aufrany a la Paret del Pessó.

Escriure quatre línies de El Vol de l'Aufrany a la Paret del Pessó a Collegats s'em fa molt complicat perque els records de fa 15 anys són practicament nuls. I sense instantànies d'aquell dia només un 'flash' de l'inici de via em bé a la memòria.

Només recordo que aquest inici era una mica indefinit al final d'un corriolet obert entremig de la vegetació... ni idea de com està actualment. Per saber més coses, haureu de tibar de xarxa que hi ha poques però suficients piades.

Apa! Fins aviat i fixeu-vos en el característic i allargassat sostre del L3.