Via que ens haurem d'agafar amb calma i mastegar-la bé perque no se'ns indigesti ja que és més difícil del que sembla. Escalada tipicament dollidiana on s'acaba perdent el sentit del davant, darrera, dreta o esquerra. En l'últim llarg no hem vist clar la continuació fins al cim per dins la xemeneia i, hem sortit per un sistema de fissures a l'esquerra (la ressenya semblava que també ho marcava així però no n'estic gens segur).
Cal dur els tascons, friends (fins C4), Aliens i cordinos o bagues llargues. Imaginació i mestratge per montar reunions i triangular-les com cal. Roca a estudiar amb trams de tot tipus, bona en general. Replà d'herba i terra a l'entrar i sortir de l'R2.
Apa! Fins aviat mica en mica els corriolets és van marcant... encara es posarà de moda, jejeje!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada