Innominata al Pilar sin Brillo.

M'acoplo, a última hora com a tercer de cordada, per anar al Montroig on els companys ja havien decidit l'objectiu: la Innominata al Pilar sin Brillo, més bona del que m'esperava i on he disfrutat molt fins que el vent gelat de nord m'ha donat la benvinguda en arribar al cim. Snif snif!!!

Escalada variada i més interessant com més amunt. Potser el L1 és el més lleig en conjunt i el L2 el més xulo amb un inici del tot rabiós i atlètic. Nosaltres l'hem fet en tres tirades i vigilant amb el fregament.

Semiequipada amb material antic i divers. Dur els flotants habituals i bagues. Roca molt bona menys algunes crostes i blocs especialment en el L1.

Apa! Fins aviat i ...peu de via molt incòmode, pendent i herbós (R0 amb dos burils).