No recordo massa bé com vam anar a petar aquí, a la Paret de Baix de la Llosa del Cavall, però la intenció era clara: obrir una nova via per un sistema de fisures desplomades ben arrogants i intimidatòries. Escuraxemeneies és el nom més escaïent que li podíem posar i de ben segur es poden contar les repeticions amb els dits d'una mà.
Recordo que, tot i les fisures, s'escalava bastant per placa i sempre buscant els punts més dèbils. Recordo que vam deixar-hi un tascó al L1 per lo ben atasconat que va quedar. I a la sortida de la xemeneia del L2, la roca desmereixia bastant i vam posar-hi un parell de parabolts per fer-ho menys exposat (col.locats després mentre rapelàvem).
L'accés el podeu fer per dalt, des de la presa de la Llosa, caminant fins el marcat canvi d'orientació de la paret i rapelar. O des de baix, seguint una pista forestal que travessa el riu i s'enfila per l'altra vessant (agafar el primer trencall que surt al pas després del riu).
Apa! Fins aviat i recomanable 4x4 ...o similar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada