Tàtars de Crimea a Busa.

Repetim avui, amb una bona calor abans del canvi de temps, aquesta darrera via oberta a la cara sud de Busa: Tàtars de Crimea. I en surto amb un sentiment de desconcert vers la ressenya original ja que els graus em ballen una (bona) mica.

Penjat uns metres amunt ens trobem el senyal inequívoc de que estem a la via i, a partir d'aquí festival d'assegurances, verticalitat i mal de ronyons en els dos primers llargs. El L1 em dóna un mastegot amb la mà ben ampla que em deixa ben descentrat (la graduació original de 6b m'ha semblat estratosfèrica, i que comparat amb el L3 no tenen res a veure). En canvi el L5 surt a vista i sense patir en excés.... així que no sé... a la ressenya us poso la graduació que a mi m'ha semblat, ja direu quina es la més escaïent.

La via està perfectament assegurada i només cal dur una dotzena de cintes + R., guindola (important) i alguna baga. Roca bona en general amb un L1 on cal vigilar i una mica de brutícia (final L3) que la pluja acabarà de netejar (si es decideix a fer algun dia).

Apa! Fins aviat i ... en general la via millora amb l'alçada.