La Marià Garriga a la Paret d'Odèn.

No hi ha res com la tranquilitat de la comarca per disfrutar d'una gran jornada d'escalada. Des de la Cor de Roure que no feia una via tant guerrera com la d'avui (probable primera repetició), i és que de la Paret d'Odèn sempre en surto amb la sensació d'haver fet un viot (com aquesta o aquesta altra).

La Marià Garriga és una via d'escalada combinada ben difícil des del primer fins l'últim metre. Sempre m'havien dit que el lliure acabava on començava l'artificial i aquí, aquest concepte pren la seva màxima forma. Un terreny de joc en que cal saber-se moure... la meva enhorabona més sincera als oberturistes.

Via semiequipada amb un L3 ben treballós. Reunions equipades. Cal dur 6 claus variats, bon joc de tascons, friends fins C3, Aliens i un bon grapat de cintes (recomanable repetir el C3). Roca molt bona en general, molt compacta amb poca pressa de peus. 

Apa! Fins aviat i ...possible descens en dos llargs rapels (R4 a R2 i R2 a terra).

Via de la CGT a Narieda Sud.

Feia temps que no veia els paisatges enblanquinats per la boira gebradora i, certament, són tant bonics com molestos per escalar. Així que deixant passar les gèlides primeres hores del dia, ens hem refugiat a les solanes de Narieda sud tot repetint la Via de la CGT.

Vieta fàcil i sense pretensions que si no ets veí de la terra, no crec que amortitzi la jornada. Feta tota en lliure amb un passet de 6a com a molt i poca cosa més a destacar. Dur Aliens, friends fins C1 i algunes bagues per les reunions. Possible descens caminant per les canals del darrera.

Apa! Fins aviat i nom tènue escrit a peu de via a la dreta d'un vistós i curt diedre.

 

Nova via. Coitus Interruptus al Contrafort de la Roca Alta.

Sol radiant a Vilanova de Meià que escalfa el mínim necessari per disfrutar d'una bona jornada d'escalada. Avui estreno company que està molt motivat en l'obertura de vies al Contrafort de la Roca Alta, així que ell farà de guia i jo de client, jeje!!

Ens decidim per aquesta bonica línia fisura a la dreta de la "V" característica que parteix el contrafort en dos. I per desgràcia nostra, la fisura s'acaba en un jardí penjat d'argelagues, garrics i terra, realment infumable: un "Coitus Interruptus" en tota regla. Però fins allà és una disfrutada.

La via a quedat poc equipada i cal dur friends fins C4 i Aliens (el company diu que recomanable 3 o 4 pitonets, jo crec que no calen... vosaltres mateixos). Roca bona menys algun punt del L1 i descens en un llarg rapel de 55m (a la imatge el company montant la intal.lació).

Apa! Fins aviat i parabolets de 8... perdoneu, però és el que duiem.

15 anys de... la Via dels Sense Papers al Roc d'en Solà.

Feia un parell de setmanes haviem escalat La Balena Blanca i el Petit Príncep i, la mirada ja s'em perdia observant la xemeneia de la dreta (única en tot Perles). Així que fa 15 anys, vam donar forma a aquesta nova via del Roc d'en Solà.

La Via dels Sense Papers va ser el preludi del que després fariem a la Diament en Brut: obrir-la sense expansions, sense clavar i sense deixar cap rastre de pas. Aquí, però, se'ns va escapar un pont de roca en el pas clau de la via, que a més d'assegurar mínimament la jugada, marcava el camí a seguir.

Apa! Fins aviat i aquí teniu una mostra del material que duiem. Tot i el martell... no el vam desenfundar i encara que a la ressenya digui lo dels claus.

Corona de Rei i Blanco Picazo a l'Agulla del Burí.

Semblava que no, però sí: ja arribat l'hivern. I aquest matí, a l'Agulla del Burí a St. Honorat, m'he pelat de fred. De fet, ja m'ho esperava i per això he anat a fer aquest parell de vietes super curtes per estar el mínim de temps a l'exterior.

La Corona de Rei és una vieta ben assegurada que puja per l'esperó de la imatge, sense cap tipus de complicació. I la Blanco Picazo va just pel costat contrari amb inici en l'única fisura de tota l'agulleta i on les majors dificultats són en la sortida de l'Ae (prou piquent).

Per la primera cal dur una desena de cintes i per la segona friends fins el C1. Roca delicada en els estrats inferiors i bona en la bola de conglomerat. Descens en rapel de 15m des d'una sabina (preveure baga per abandonar).

Apa! Fins aviat i aproximació curta des de la carretera de Cortiuda.

El Pilié Fusté al Roc de Rumbau.

Seguim cremant torrons, tortell de reis i demés en una magnífica jornada d'escalada a la part NO calcinada del Roc de Rumbau d'Oliana. El Pilié Fusté és una via ben contrastada i sense ser bona, és prou interessant.

Dic això perquè quan és xulo, és molt xulo; però quan és rostoll, és molt rostoll. Quan és fàcil, les assegurances són espaïdes; però quan és difícil les assegurances estan molt properes. Així que, en general, lo dit: interessant. Nosaltres l'hem feta tota en lliure essent el L3 el més difícil (6b màxim).

Practicament equipada on quelcom (molt) de tant en tant podeu posar (Aliens i friends fins C1). Roca amb trams molt bons i trams molt dolents (precaució). Alguna reunió incòmoda i poca cosa més. Pel descens, nosaltres hem baixat pel camí canal de la dreta (que et retorna a l'aproximació) i dir-vos que estigueu atens a la part alta: l'incendi i l'erosió han modificat notablement l'entorn.

Apa! Fins aviat i potser és millor pel vessant nord i cap a l'esquerra, direcció a l'Hostal Boix.

Nova via. Pilota d'Or a l'Elefanta.

Mentre la boira envaeix la plana, estreno l'any al sol de la Móra Comdal, acabant d'obrir una via que vaig començar la tardor passada a l'agulla autoanomenada Elefanta (per proximitat i similitud amb l'Elefant). Vieta que encara requereix algun retoc però que amb alguns flotants ja pot repetir-se.

El dubte el tinc en si deixar-la equipada (afegint uns quatre o cinc parabolts) o deixar-la semi...mmmmhh.... a veure si la puc repetir i em decideixo. De moment el L2 és on hi ha la dificultat de la via amb dos passos d'Ae alliberable. En general bona via i bona roca tot i que encara l'he de sanejar una mica.

Apa! Fins aviat i aquí teniu la pilota d'or... on prou li fareu una rematada.

Nota (del 13 de Gener de 2023): Doncs mira, al final l'he deixat equipada afegint un parell de parabolts i tres pitonets que tenia per casa.

Bona via en conjunt amb un L2 mantingut amb una rabiosa apretada (no obligada) a 10m de la reunió. A combinar amb alguna altra de la zona... que d'oferta prou n'hi ha.

15 anys de... La Balena Blanca i el Petit Príncep al Roc d'en Solà.

Durant molts anys, la Fragua de Vulcano i la Morsa Chuan eren les vies més occidentals del Roc d'en Solà a Perles. Des de llavors, tot aquest sector a quedar ben farcit de vies però segurament La Balena Blanca i el Petit Príncep segueix essent la més bonica.

Jo vaig fer-li la meva primera repetició avui farà 15 anys i la segona al cap d'un any (Mai-09). Sempre l'he trobat molt bonica però amb alguns parabolts ubicats massa a la dreta al final del L3 i un inici de L4 molt rabiós que li trenca la homogeneïtat en el grau.

Apa! Fins aviat i a combinar amb aquesta o aquesta altra per tenir una jornada rodona.

15 anys de... la Correfoc a la Roca dels Arcs.

De les moltes vies existents a la part central de la Roca dels Arcs, la Correfoc és de les més amables que hi ha. Jo vaig repetir-la avui farà 15 anys i prou la vaig trobar interessant. No és que en recordi gran cosa, però la valoració general és prou positiva.

Recordo, sobretot, tres moments: el difícil L1 (per mi el més exigent de la via), el bon ambient en els sostres on sabia d'equipar algun que altre pas d'artificial a la sortida dels mateixos (i no recordo haver clavat però millor portar-ne algun per si de cas) i, la nevadeta que ens va agafar en els llargs de sortida (qui ho diria amb el cel blau de la imatge).

Apa! Fins aviat i per si no em creieu... mireu.