Tancant el cercle.

Des del primer dia que vaig començar escalar, m'he anat apuntant totes les vies que he fet en diferents llibretes. I avui fa 15 anys vaig pensar en plasmar totes aquestes vivències en el blog. Doncs bé, ja he tancat el cercle. La propera piada que hauria de sortir de 15 anys de... ja és la primera que es va publicar.

Així, amb aquest post, dono per finalitzat el projecte del blog. Un blog que m'ha portat molta feina i espero us hagi estat d'ajuda i motivació en la búsqueda de vies per repetir. He intentat ser fidel a la idea originària però he de confesar que aquest darrer any ja s'em feia feixuga la tasca de mantenir-lo actiu.

De totes maneres, la informació seguirà disponible i per l'únic que faré servir el blog serà com a plataforma de divulgació de les vies que aniré obrint. Que deixi el blog, no vol dir que deixi d'escalar. Mentre el cos aguanti, estarem a la vertical però de forma anònima (com ara fa trenta anys).

Per acabar, moltes gràcies pel seguiment que n'heu fet, han estat gairebé vuit centes mil visites amb més de mil cinc cents post publicats! i si començo un nou projecte en algun altre format ja us ho faré saber.

Apa! Fins aviat, petonets a tothom i una forta abraçada.

Crepúscul dels Ídols a la Paret del Llop Blanc.

Feia massa dies que estava a la zona de confort i calia sortir-ne, així que avui he tornat a fer una via guerrera del mestre Xuxe, redéu que n'escalava de bé aquest home i vies, com la Crepúscul dels Ídols a la Paret del Llop Blanc, en són  una bona mostra. Chapeau i la meva enhorabona des d'allà on siguis.

La via l'he trobat dura i entretinguda, el poc rastre de pas (tot i l'evidència) i l'equipament antic fa que hagis d'anar xino xano. Tots els llargs tenen el seu rotllo però destacaria especialment el L3: fisura vertical i atlètica que fa apretar de valent. He deixat un pitó en el L1 que segur no li fareu cap lleig.

Està semiequipada amb material divers: burils i espits de xapa petita que demanen una restauració. Cal dur 5 pitonets variats, tascons, friends fins C3, Aliens i un remenat de cordinos i bagues. Roca variable: molt bona i compacta a les plaques i esquarterada i a vigilar a les fisures. Alguna herba emprenyadora també hi és per les poques repeticions que deu tenir.

Apa! Fins aviat i crec que amb aquesta ja he fet totes les vies importants del mestre... després d'haver-la intentat fa més d'una dècada (Feb-13).

L'Entre Xàfecs i la Guinnes Special a la Serra de les Canals.

 Amb el temps incert d'avui no hem volgut arriscar gens i hem apostat per la proximitat de la Serra de les Canals d'Oliana per fer una via a cada extrem de la mateixa. Primer l'Entre Xàfecs al sector ferrata i després la Guinnes Special a les Plaques del Castell.

Vietes fàcils, ràpides i equipades per escalar sense pressió. Res a destacar exceptuant un parell d'apretadetes per fer veure que ens guanyem el dinar. Roca correcta amb algunes crostes i pedres soltes en replans.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya amb el grau personalitzat.

15 anys de... la Santa Coloma a la Paret de la Portella Blanca.

A l'est de les ruïnes del bonic poble de Rúbies i a la dreta de la vistosa Paret de Migjorn hi ha una altra allargada paret anomenada Paret de la Portella Blanca (tot i que queda una mica allunyada d'aquesta). Aquesta paret està composada per un contrafort de bones dimensions a la part inferior, una ampla feixa intermitja i una altiva part superior. La via que us presento avui, la Santa Coloma, només recorrer aquest contrafort a la part inferior.

Així, avui farà 15 anys, vaig aventurar-me per aquells verals a veure si trobava i repetia aquesta autèntica desconeguda via de diedres i fisures amb trams ben atlètics. Certament, poc us puc aportar perque no recordo practicament res, només que cal afinar l'intint per trobar-la. De la resta, 'redere'.

Apa! Fins aviat i sort si decidiu anar-hi... la ressenya potser us anima a provar-ho, jejeje!!

Referèndum a la Paret del Temps.

Referèndum i temps són les paraules de moda aquests dies (i sembla que fos ahir, mai més ben dit). Així, a mode l'efemèride, repeteixo la Referèndum a la Paret del Temps de Vilanova de Meià en aquest càlid dia de tardor però dins la més absoluta solitud.

He disfrutat moltíssim de la via. L'he trobat vertical, atlètica, mínimament semiequipada i amb una roca molt bona (en general) i cantelluda. El L1 és el més difícil i cal apretar per treure'l en lliure (jo crec que més aviat 6c que 7a), a mi m'ha sortit de segon i actualment no faig setè grau ni de conya. El L2 és prou llarg per agafar-s'ho amb calma i és el més xulo de la via. I el L3 amb un inici piquent i la resta ja fàcil.

Cal dur algun tasconet (no els portava i prou n'hagués posat algun), friends fins C2, Aliens i alguna baga. Reunions totes amb parabolts i la roca ja comentada. Compte en no anar a l'esquerra, cap a l'Itziar, en el L2.

Apa! Fins aviat i descens donant la volta cap a la dreta i tornant a passar pel peu de paret.