L'Amagada que va de Canto a la Paret de Riu Lacó.

Quin mes de Desembre més foll, sort que s'acaba perque tenia la sensació que algú m'havia tirat un mal d'ull. Fins i tot, la recent via oberta a Riu Lacó l'he suat sense fer calor: L'Amagada que va de Canto.

Vieta curta amb un L1 prou contundent. Potser han estat els torrons, la ressaca després de diverses nits al lloro o el mal d'ull però m'ha costat un ou encadenar-lo (6b mínim). I la resta psha, una mica rebuscat anant a buscar la roca, el desnivell i evitant al màxim l'herba. Dur friends fins C4, Aliens i diverses bagues.

Apa! Fins aviat i porteu-vos bé aquesta nit i bon any.

Bones Festes

Redéu com passa el temps, ja tornem a tenir un altre any gairebé fet. Suposo que qui més qui menys, tothom es deu trobar igual: el temps no passa ràpid, directament s'evapora. Serveixi aquest post per desitjar-vos un Bon Nadal i un Bon 2024.

I, a ser possible que passi una mica més a poc a poc, amb una mica més de pluja i una mica menys de desgràcies al món.

Apa! Fins aviat i postal nadalenca del petit de la casa...

Pre-Sons i Esbiaixada a l'Agulla de la Paret de la Rufa.

Escalar en dies hivernals com el d'avui és un luxe. Solet radiant i temperatura perfecta. Llàstima que les vies escollides no hagin estat a l'alçada de la jornada: la Pre-Sons i l'Esbiaixada a l'Agulla de la Paret de la Rufa a la Vall de Canelles.

Sense ser lletges, els hi falta quelcom per acabar de ser xules, especialment a l'Esbiaixada, amb un traçat una mica massa forçat. Hem intentat alliberar els artificials però ja sigui per falta de canto o per que n'ha petat algun, ens hem quedat sense el punt vermell (tot i així el cos encara no està per gaires floritures).

Vietes semiequipades on cal dur friends fins C2 i Aliens. Roca en general bona però amb alguns trams a vigilar. Destacar algun tram del L3 de la Pre-Sons on s'ha de vigilar. I la sortida de l'R1 de l'Esbiaixada on també s'ha de vigilar.

Apa! Fins aviat i descens caminant a l'esquerra recomanat.

15 anys de... El Diedre de La Seu al Roc de Collars.

En poc temps, el Roc de Collars va passar de ser un paret desconeguda a tenir un bon grapat de vies, sobretot de setè grau. Fa 15 anys, quan vaig repetir el Diedre de La Seu, algunes d'aquestes encara no existien i només les que seguien els cànons clàssics s'atrevien a desafiar un placa de tals dimensions.

Com el seu nom indica, aquesta via ressegueix el diedre més evident de tota la paret i no el recordo precisament fàcil. Guapa via amb una mica de tot: placa, diedre, fisura, roca bona, roca a vigilar, algun tram herbós i descens en rapel per la via veïna: l'Avi del Mas de St. Pere.

Apa! Fins aviat i tota la zona superior és una mica indefinida, afineu l'instint per anar-ho trobant i... per si de cas, porteu bagues per abandonar.

L'Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos.

Poques vies, que valguin la pena, em queden per fer al Serrat dels Monjos a Montserrat. Avui, després d'uns anyets de no anar-hi, hem repetit l'Alta Fidelitat: una vieta molt freqüentada fa anys i que potser ja ha passat de moda.

A mi, certament, m'ha semblat ben boniqueta i agradable d'escalar. Ben trobada i ben resolta entre el caos de diedres, fisures, esperons, replans i matolls que té la paret. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Lògica i fàcil de trobar amb les assegurances fixes existents. Feta tota en lliure sense problemes.

Està assegurada en els trams difícils però cal dur els friends fins C3, Aliens i alguna baga. Reunions de dos espits que més o menys es poden reforçar. Roca molt bona en general amb alguns curts trams a vigilar, sobretot del L4, i alguna que altra llastra també a vigilar, sobretot del L1 (la bavaresa d'entrada, jeje!!).

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

Integral Mistinc Wall a la Pala Alta.

Després de la trompada de l'altre dia, avui tocava veure com responia la carcanada, així que em deixat les boires a les fondalades (del Segre) per enlairar-nos fins el Montroig. Després de rumiar-m'ho una mica, he decidit posar-m'he a la Integral Mistinc Wall  a la Pala Alta (o Mistic Wall, no ho sé ben bé).

Vieta ni massa fàcil ni massa difícil, ni massa equipada ni massa poc equipada i ni massa curta ni massa llarga. Prou bonica per anar-la a fer, prou variada per disfrutar i prou ràpida per fer-ne una altra de la zona. Jo destacaria el L3 com el més exigent i on el primer de cordada haurà d'assegurar convenientment el flanqueig pel de segon.

Cal dur com a mínim Aliens i friends fins el C2 (C3 i tascons opcionals). Roca molt bona i peu de via moooolt herbós i punxent (jo he començat des de la via veïna i a la dreta). Possible escapar-se per la feixa (final original).

Apa! Fins aviat i ...a la carcanada encara li falta però per recuperar la confiança li falta més, snif, snif!!!

Cor de Lleó als Cingles d'Oriola.

La comarca és un refugi de solitud fins i tot quan la tempesta humana que representa el pont de la Puríssima assola les muntanyes colindants. Avui, hem trobat aquesta bonica solitud als Cingles d'Oriola tot repetint la Cor de Lleó.

Vieta curta que segueix una discontinua fisura en el L1 i un diedre llastra en el L2. Amb les sabines llaçades i el parell de pitons existens, jo no he col.locat res però si porteu flotants al gust ho podreu deixar més arregladet. Roca bona però amb alguns blocs (sobretot a dalt) que fan una mica de por.

Apa! Fins aviat tot i que hauré de descansar uns dies per culpa de la costellada que m'he fotut pujant a recuperar la corda enganxada en una arbust...una altra per la col.lecció, jeje!!!

Indis de Ponent al Sòcol del Montroig.

El sol de Desembre sempre fa el ronso i li costa de sortir, però mica en mica ho va fent. Com de mica en mica, també vaig repetint vies al Sòcol del Montroig, avui, la ja clàssica Indis de Ponent.

Via d'agradable escalada per fisures i diedres, grau amable i fàcil de trobar, són característiques suficients per fer-la prou popular i repetida (i sinó consulteu a la xarxa). Nosaltres l'hem fet amb quatre tirades fent els llargs de dos en dos.

Cal dur friends fins el C3, Aliens i alguna baga (gairebé tot pel primer i l'últim llarg). Roca bona però amb algun bloc (de bones dimensions) que cal vigilar i alguna esquitxada d'herba. Llàstima de les dues feixes que li trenquen la continuitat. Inicials i fletxa a peu de via.(i alguna més escampada pel recorregut).

Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas... que d'oferta prou n'hi ha (com aquesta que arrenca ben a la vora).

Mai Tant a les Moles de St. Honorat.

Dies de sol apagat que escalfa lo just per no passar fred. Avui hem anat a la Mai Tant al vessant est de St. Honorat, un preciós racó de món on el company hi ha fet la seva primera visita.

De la via només destacar el primer i l'últim llarg (especialment l'últim, dels més bons de St. Honorat). La resta és una agradable rampa sense massa dificultat ni assegurances. L'hem fet tota en lliure quedant el L1 de 6b+ de bloc i el L5 també de 6b+ però de pila.

Només cal dur una decena de cintes i prou. Roca en general bona però que demana atenció. Inici molt brut de fulleraca i molsa, assegurar-vos que estigui ben eixuta per evitar relliscades.

Apa! Fins aviat i inici en la mateixa torrentera.

15 anys de... El Camí de l'Alfons Baró al Roc de Collars.

En la meva primera visita al Roc de Collars vaig pillar una calorada impressionant (en ple Juliol era el mínim que ens podia passar, naturalment). I fa 15 anys, potser de l'escarment, vam pillar tot el contrari als pilars de l'esquerra de la paret en El Camí de l'Alfons Baró.

Via de placa en que recordo el fred a les mans i el "grip" perfecte als peus. De la resta, poca cosa: recordo la roca bona, recordo llargs en diagonal a la dreta i el descens en rapel per la Dioni que, seguint el fil de paret a l'esquerra, no ens va costar en excés de trobar.

Apa! Fins aviat i trobareu informació extensa per la xarxa per si voleu més detalls.

La Bomber Cuiner al Peladet Oriental.

Feia dies que no anava a Rúbies i encara hem queden vies per fer, així que felicitat doble en aquest preciós i (un altre cop) tranquil racó de món. Avui, una de les darreres obertes però ja amb algun anyet, la Bomber Cuiner al Peladet Oriental.

Bonica via (semi) directa. Ben trobada amb algun tram vertical i atlètic però amb la bona presa d'aquest calcari estriat tant característic. Ha sortit tota en lliure (de segon) amb una bona remada en el 6c, l'únic tram amb presa menuda (of course).

Gairebé equipada on amb Aliens, alguna baga i una mica de 'gesto' ja fareu. Roca molt bona en general menys algun punt del L4 i els últims 10m de via on uns blocs força grans us farà escalar amb delicadesa.

Apa! Fins aviat i semidirecta per culpa d'una travessia a l'últim llarg... no aneu a la dreta.

La Furi a la Paret de Comalavall.

Enclavada entre Coll de Nargó i Montanisell, la preciosa paret de Comalavall és un petit retall de calcari d'una qualitat suprema. Avui hi hem fet la via més fàcil del lloc, la Furi, en un fabulós dia de tardor.

Fàcil, homogènia, elegant i simuosa. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Una bona via en general que es fa curta. Menció especial a l'atlètica sortida de l'R2, on ens pot costar més o menys en funció de la bona (o no tant bona) lectura que fem del pas.

De material hem dut el que demanàven, però ni el C2 ni el C3 els hem posat, així que vosaltres mateixos. Roca molt bona menys la primera meitat del L2 i compte que aquest llarg pot estar moll després de pluges.

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant (35+50) i acabar d'arrodonir la jornada al sector esportiu de la vora... boníssim també.

15 anys de... la Trempant t'empaito a la Palleta.

Després del mastegot amb la mà oberta que m'en vaig endur en la meva primera visita a la Roca de la Palleta a Montserrat, en aquesta segona ja va ser una altra cosa. Tot i fer la Trempant t'empaito de segon, vaig fer-la en lliure amb una bona inflada de braços en el L1.

Molt bona via (com totes les del lloc) feta avui fa 15 anys. No confondre amb les seves veïnes ja que totes s'assemblen (la placa inicial de la Pere Segura us pot servir de referència).

Apa! Fins aviat i potser tocaria tornar-la a repetir, no?

15 anys de... la Demà no puc a les Moles del Pessó.

La solitud que envolta les Moles del Pessó a Collegats va captivar-me des del minut zero i, després d'haver fet vistes amb la clàssica del lloc, no vaig poder resistir la temptació de tornar-hi per fer una altra clàssica una miqueta més exigent, la Demà no puc.

Així, fa 15 anys, vam disfrutar d'aquesta sinuosa i bonica via. Recordo que vam fer-la tota en lliure col.locant alguna coseta de tant en tant ja que els espits en són ben justos. Recordo, també, que la sortida al cim vam fer-la per la Siluetas del Amor ja que la vam veure més evident i fàcil que les altres.

Apa! Fins aviat i quines ganes de tornar a Collegats... i que lluny queda ara, snif snif!!

15 anys de... la Montse a la Paret del Grau.

A la part més occidental de la Paret del Grau de Coll de Nargó hi ha tot un regitzell de vies equipades que combinades entre elles (com aquesta i aquesta altra) et deixen la sensació d'haver gaudit d'una gran jornada d'escalada.

Nosaltres així ho vam fer, avui farà 15 anys i la Montse és la que encara falta sortir al blog i de les poques que no he tornat a repetir, i no sé dir-vos el motiu perque és ben bona com totes les seves veïnes.

Apa! Fins aviat i ...ja ho farem, ja.

15 anys de... l'Enxaneta al Pollegó Oest.

Feia poc que havien obert l'Enxaneta al Pollegó Oest de Montserrat i el company frisava per anar-hi, així que avui farà 15 anys vam fer la nostra repetició. Recordo poquetes coses de la via però en global va ser una molt bona jornada.

Recordo especialment el L1 que en fred i amb la roca no massa bona va costar-me horrors (més que no pas el 6c). També recordo que a la part alta anava esquivant l'aresta, propiament dita, per les boniques plaques de la dreta i evitant així la clàssica Aresta Ribas.

Apa! Fins aviat i no sé si actualment es repeteix molt...

Petit Koala a Busa.

Aprofitem les curtes tardes que ens ofereix el Novembre per escalar aquesta, també, curta via al sector de La Guàrdia de Busa. Curta, però prou vertical i força exigent. L'any passat la vaig intentar-la en solitari però un bloc (de 500 kg pel cap baix) caigut només començar la via s'en va endur el pont de roca que assegurava el pas i no em vaig atrevir a fer-la.

Avui hi hem afegit un parabolt (amb permís de l'oberturista) i hem sanejat una mica el tram. Per sort, pot fer-se en lliure sense canviar el grau original.

Semiequipada, cal dur friends fins C4, Aliens i tascons discret (o repetir els Aliens). Roca a estudiar en general, potser el principal handicap perque la via no sigui xula del tot.

Apa! Fins aviat i descens en rapel equipat de 50m.

15 anys de... la Gota Fria al Roc d'en Solà.

Molt poques vies havia fet jo a la part central del Roc d'en Solà fa 15 anys, i suposo que el company em va engatussar per anar a fer aquesta via, que tant ara com aleshores, se m'escapa de grau. Personalment, no recordo absolutament res, però havent fet les de la vora m'ho puc imaginar (la Cent Heretjies i la El Traïdor).

Tot i així, La Gota Fria és una bona via però també molt difícil, especialment el L1. Petit retall verdonià a Perles que si anem bé de grau s'ens farà curta però que si anem justos s'ens farà eterna. Recomanable lo primer, evidentment.

 

Apa! Fins aviat i ...si algú en pot donar més detalls, ja deixarà un comentari.

Vº trobada d'escaladors a Canalda.

Cap de setmana per disfrutar i compartir d'una altra trobada d'escaladors ferestega, rústica i salvatge. A Canalda no hi ha mitges tintes: aquí s'ha de venir amb les espardenyes ben cordades i l'abric gruixut.

I encara que sembli mentida, s'ha escalat i molt ben escalat, chapeau! Moltíssimes gràcies als qui ho heu fet possible.

Apa! Fins aviat i ...seguim.

-------------------------------------------------------------------------

Última hora per aquest cap de setmana. Com va sent un clàssic, la meteo ens tornarà a fer la guitza durant una part de la trobada: dissabte ennuvolat i pluja a partir de la tarda (a veure si podem salvar el matí almenys) i diumenge amb més solet però insegur, en tot cas, temperatures fresques i humides.

Així doncs, veniu abrigats amb una mica de "jalo" (jo també duré alguna coseta tant sòlida com líquida) i un bon frontal que hi haurà moltes hores a les fosques (s'agrairà si algú disposa de quelcom per posar llum i/o música). Jo ja ho tinc gairebé tot a punt amb algunes sorpreses que els més assidus ja coneixeu.

Us espero a cala Rita a partir de les 9.30h aproximadament. Ànimeu-vos, va!!

(premi pels primers)

------------------------

Genteta, us espero el primer cap de setmana de Novembre per (re)trobar-nos, després de mitja dècada, a cala Rita de Canalda. 

Perdoneu el retard en la convocatòria però ja sabeu que vaig una mica liat. Espero que vingueu preparats pel que pugui passar o no.

Apa! Fins aviat i ...esteu tot convidadíssims.

15 anys de... la Pornostar a la Roca Alta.

Quan escales a la part esquerra de la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià, sempre hi ha la temptació de seguir escalant per la part dreta de la Roca Alta, i això és el que vam fer fa 15 anys: primer la Somni de Quimfer, després la Pornostar i ja per acabar de rematar la jornada la Sangre Azul.

Guardo, en general, un bon record de la via: bonica, atlètica i vertical. Recordo un inici de L1 piquent, un L2 i L3 amb uns cantos enormes i un L4 curt però finet (res a veure amb la resta). Dur cintes i poca cosa més.

Apa! Fins aviat i també recordo que vam arribar al cotxe amb els braços petadíssims.

Any de Neu i la Mona de Pasqua a la Paret del Devessó.

Mica en mica, la tardor va fent-se cada vegada més present amb els seus colors ocres que tant m'agraden i, a Malanyeu, això és especialment bonic. L'altre dia vaig equivocar-me de via i avui, amb les vistes fetes, he anat directe a l'objectiu: primer l'Any de Neu i després la Mona de Pasqua.

Dues curtes vies equipades de forma moooolt diferent. L'Any de Neu és una molt bona via amb les assegurances ben espaïades (on amb certa habilitat pot colocar-se quelcom), escalada genuïnament malanyenca on una bona tila us anarà molt bé. I la Mona de Pasqua és tot el contrari, escalada amb les assegurances molt (massa) juntes però per uns murs prou contundents.

Dur 7 i 14 cintes respectivament +R., roca excelent i descens rapelant. Inici comú amb una R0 de dos ponts de roca a uns 15m a l'esquerra de la piràmide característica d'aquesta part de paret. Atenció a no equivocar-se que, en aquesta curta distància, hi ha 4 vies més.

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya que he fet a veure si us aclara l'embolic de parabolts que si veu.

El Saltamarges a Busa.

Dia preciós de tardor avui a Busa en que la temperatura ja comença a demanar un canvi de vestuari (i semblava que no havia d'arribar mai). I sort que el dia a estat bo i ha contrarrestat la decepció de la via escollida: El Saltamarges, clar exemple del que seria una via per col.leccionistes.

Més o menys ja m'ho esperava però tenia l'esperança que hi hagués alguna sorpresa, i no. Sinó és per la roca, és per la terra i sinó per la fullaraca. Així que, pujar amb precaució i anar fent. Menció especial a l'últim mini llarg i a la Rcim en que no hi ha res de res per montar-la (de fet sí: una escarranssida mata de boix menjada per la papallona), així que alerta.

Dur friends fins el C4 (opcional repetir algun dels grans), Aliens i unes bones bagues. Reunions (menys la comentada) en unes alzines de bones proporcions. Roca a estudiar i nombrosos passos herbosos.

Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la ...a mi prou m'ha costat.