Fraudes Famosos i Gudaris al Pas nou

Darrers dies i darrera escalada de l'any i, avui he aprofitat amb tota la família per anar al Montsec a disfrutar del sol hivernal que tant agradable és quan tens la boira (o Mordor) sota els peus. He repetit la Fraudes Famosos i la Gudaris a la paret del Pas Nou així, de mica en mica les vaig ubicant.

De la primera comentar que el seu L1 ha estat retroequipat amb parabolts i només el L2 manté l'escènsia del que havia estat. Una llàstima francament.

I la segona diria que tres quarts del mateix però amb la intenció de recuperar-la de l'oblit. L2 per una variant més difícil però amb millor roca.

Cal dur friends fins C1 i Aliens per acabar de completar l'equipament (sobretot el L2 de la Fraudes que hi ha ben poca cosa). Roca bona o molt bona en tot el recorregut i trams prou interessants.

Apa! Fins aviat i ...encara diria més: fins l'any vinent, jeje!!!

15 anys de... el Último Sueño al Serrat dels Monjos.

La vigilia de Nadal de fa 15 anys vam anar a escalar El Último Sueño al Serrat dels Monjos de Montserrat. Certament, no en tinc cap record d'aquesta via i ni tant sols mirant les fotografies. Ben mirat, deu ser de les poques vies que no en recordo res de res.

Segons les anotacions de la llibreta, té una puntuació baixa, senyal que no devia ser gaire xula. Per més informació busqueu per la xarxa, per part meva aquí queda el post.

Apa! Fins aviat i vam sortir per Planetes Transparents... aquesta encara em falta fer-la integrament.

Bones Festes.

2019 a punt d'acabar-se, així que us desitjo unes bones festes a tots i un bon 2020. Fent un repàs mental de les activitats realitzades, no podem pas dir que hagi estat un mal any però tampoc dels bons, conformat em quedo (quin remei, no?jeje!!).

Us deixo amb els enllaços de gairebé totes les ressenyes que us devia: Smile i Strike, l'Enigma de la Jana, Esperó dels Cardonins, Bartolo Pérez Pérez, la Jardí Botànic, NAG Trio Band, Maquis, Cabra Boja, La Sirena del Montsec i, finalment, In A Gadda Da Vida i Didgeridoo.

Apa! Fins aviat i... sigueu feliços.

La Chulo Piscinas al Pas Nou.

Dia amb un sol tèrbol però sense fred que m'ha animat a fer una de les vies de renom a la zona del Pas Nou a Vilanova de Meià: la Chulo Piscinas o el que queda d'ella després de la trepitjada en tota regla d'una via que per internet he vist que es diu La Chula del Bikini. Realment un sacrilegi però on algun parabolt encara ens servirà per substituir els burils un xic atrotinats.

No només he fet la citada sinó també la Huevón Boludo i la seva prolongació anomenada Obus. De tot aquest cacau de parabolts en tant poc espai, només destacar com és evident, el desplom de la Chulo Piscinas (amb la fama ben merescuda) i molt més de V+ (o 5b+ com he vist en algun lloc) totalment desfassat i de per riure: 6b pel cap baix. De la resta a disfrutar de canto i roca vilanovina.

Amb tot el despropòsit, dur Aliens i friends fins C1 per si els escaladors de la nit decideixen actuar. Afegir que les reunions cimeres només tenen un parabolt amb anella i que algun dels afegits en els llargs queden una mica a desmà. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i us deixo amb alguna ressenya que us devia de fa temps: Trifolls, Tope Clàssic, Resol i Pell de Serp, la Bikini, i l'Albert CoGall... a les altres hi estem treballant.

In A Gadda Da Vida i Didgeridoo a la Paret del Pont.

Dia de vent on no teníem gens clar on anar. Finalment hem decidir provar sort a la Paret del Pont de Montserrat i més o menys ho hem salvat, alguna ràfega se'ns en cuidava endur però hem pogut fer els objectius del dia: la In A Gadda Da Vida i la Didgeridoo fetes ja en una altra ocasió (Nov-08).

Vietes boniques amb llurs L1 fàcils, L2 amb inicis més difícils i la cirereta del pastís el L3: comú en les dues vies i del tot atlètic amb remades prou llargues.

Dur només cintes amb alguna de llarga (7 + R.). Roca molt bona i descens en rapel. Ombra durant el matí.

Apa! Fins aviat i... ho hem salvat i això que avui és divendres tretze, jeje!!!

La Sirena del Montsec al Cap del Ras.

Bona jornada d'escalada al sol de Desembre que escalfa lo just per no passar fred. Avui a La Sirena del Montsec: via que serpenteja per un esperó on molt possiblement hi havia quelcom obert però que a falta de més referències fa que aquesta sigui la via que ocupa l'espai.

La via m'ha deixat un gust estrany... com si després d'un bon dinar et deixessin sense postres. Dic això perque hi ha llargs francament bons (L1, L4 i L6) però d'altres no tant bons i amb bastantes feixes que trenquen la continuitat (res de nou en aquesta paret però sí més que en altres vies). En general bé per això.

Cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca bona en general amb pedres soltes als replans i en les arribades a les feixes. Precaució amb la longitud dels llargs i en el recorregut del L5 (la guia presenta algun error). 'SM' a l'inici.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapar-se en diversos punts.

Cabra Boja a Vilamala.

Avui no era dia per escalar a Vilamala però feia massa dies que posposàvem la repetició d'aquesta nova via amb un dels seus oberturistes, així que amb un ull vigilant el cel i l'altre vigilant on posàvem els peus per la roca molla hem anat pujant.

Vieta curteta però molt ben resolta i més vertical del que semblava (o del que m'esperava). Ideal per combinar amb les de l'altre costat de la carena (per exemple aquesta o aquesta altra).

Assegurances justes i a lloc (5 cintes + R.), roca bona en general i ombra durant el matí (ideal per un matí d'estiu o tarda d'hivern).

Apa! Fins aviat i també es pot combinar amb d'altres ...però encara no he publicat.

15 anys de... la Maquis a Busa.

L'obertura de la Maquis a Busa va aixecar un xic de polseguera entre els escaladors de Solsona i Cardona que mig trencava aquell pacte no escrit que teníem que ja he explicat algun cop i que actualment a passat a l'història. Sigui el que sigui, la via segueix un atraïent sistema de fisures que vaig repetir avui farà 15 anys.

Recordo que la via era més vertical i mantinguda del que semblava i que algunes reunions eren força incòmodes. També recordo que la vaig fer tota en lliure superant un desplomet a l'inici del L4 bastant rabiós però ben protegit. I la roca, típica del lloc: no sempre bona però no sempre dolenta.

Apa! Fins aviat i penseu en la moratòria d'escalada els mesos de Desembre, Gener i Febrer.

La NAG Trio Band al Peladet Oriental.

Rúbies és un oasi de tranquilitat on sembla que el temps s'aturi i, avui em anat a repetir l'última via oberta a lloc, la NAG Trio Band.

Vieta fàcil sense pretensions on el bonic L2 i L5 no compensen la lletjor del L1 i L3, llàstima. El L2 és un diedre xulo i vertical i, el L5 un flanqueig a dretes ben aeri. Els dos llargs lletjos ho són bàsicament per la roca molt esquarterada i amb pedres soltes.

Cal dur friends fins C3, Aliens i alguna baga. La roca delicada en els llocs comentats i bona a la resta. Possibilitat d'allargar la via per la David Duaigües o la Màquina del Temps.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.