dissabte, 9 de novembre de 2019

Albert Cogall al Serrat del Poll.

Bonica jornada (de reflexió) al Serrat del Poll a Alòs de Balaguer i, puc dir que he arribat a tres conclusions. Primera: tinc que canviar d'espardenyes per caminar sinó m'acabaré fent mal, ara si que ho veig clar. Segona: l'Albert Cogall és una molt bonica via, es fa curta segur.


Tres llargs ben resolts i on el primer és el més difícil amb algun tramet de mirar-s'ho bé per després veure que hi ha més canto de que sembla, tot i així 6a picantó. El segon és el més fàcil i el tercer torna a ser ben bonic amb un tram de diedre perfecte.


Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Reunions equipades: la cimera amb anelles, a les altres cal maillon i cordinos si volem rapelar. Roca molt bona en general i menys l'arribada al cim. A combinar amb alguna altra.


Apa! Fins aviat i tercera conclusió: que cre...i Castella i el miserable del davant, en sentit figurat (o no) que després ens acusaran d'odi...  ...millor que demà ens el follem anant a votar i així només serà abús.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Vam coincidir dalt del cim! llàstima no haver-te conegut, nosaltres sortíem de la Misteris del Pepegall, anàves en solitari?

Parce ha dit...

Sí, Jaume, anava en solitari. Jo sí us vaig reconèixer (coses del núvol, jeje!!).Bona via la Misteris, vaig disfrutar-la molt.

Salut.